dilluns, 11 d’abril del 2016

Gruixuda, tal com ha de ser

Sap greu que es perdin aquestes coses, sempre havia estat d’una mesura considerable, però amb els temps i les males costums s’ha anat aprimant fins a tenir poca consistència, de tal manera que no es manté rígida per la feina que li ve al damunt.
El jovent d’avui en dia ja l’ha conegut prima i pocs són els que han pogut tenir una de ben gruixuda entre mans, una llàstima.
Els que sou dels anys seixanta, sabreu que vull dir quan em refereixo a agafar un bon pa de quilo, la ganiveta del pa i tallar una llesca gruixuda per fer-te una bona torrada. Aquell cruixent de fora, tou i calent de dins, fa que sigui un plaer per els sentits, en vies d’extinció.
Amb el mal vici de fer tallar el pa a origen, hem perdut aquesta sana costum, i ara per ara, ja costa trobar adolescents que sàpiguen llescar el pa. 
A triar, com la voleu?

12 comentaris:

M. Roser ha dit...

He, he, sempre tan "xistós" tu...Un pa de quilo dius? a casa la mare els compraven de dos i tres quilos i durava tota la setmana. T'imagines quines llesques de pa, per fer torrades, pa amb tomàquet, pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre, amb les llesques ben xopes i després xarrupàvem el vi que havia regalimat al plat...
Bona nit, Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Tu mateix et contestes, amb el títol... Jo també la vull gruixuda, tal com ha de ser! I tant!

Sergi ha dit...

No em preocupa tant que sapiguem tallar el pa o no. El que em preocupa més és que el pa sigui bo. Sóc molt panarra i m'acabo menjant qualsevol cosa, però trobar un pa bo de debò no és tan fàcil. Quan en trobo un, jo me'l menjo a queixalades tallant-lo amb les mans.

Joana ha dit...

Jo el vull com el teu, el recordo molt bé!
Molt ben descrit, a casa també eren de bona mida i és que dinàvem i sopàvem 11 cada dia...

xavier pujol ha dit...

Gruixuda i rígida, tal com ha de ser. I matinera...
... la barra de pa.

Pakiba ha dit...

Hay Joan m`has fet enrecordar vell temps , ara no més si vas a algún poble del interior trobes un pá crugent per fora i tou i delicios por dintre, a la ciutat no saben el que es.

Salud amic

jomateixa ha dit...

A mi m'agrada amb molta molla. :D

sintax ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
cantireta ha dit...

Gruixuda, sisplau. Que el tall esmolli el desig de les engrunes, i tot d'una, càpiguen a la mà que les recull.

Petons, salero.

Anònim ha dit...

En barra, sempre en barra.

Glo.Bos.blog ha dit...

Mmmm! quin pa el d'abans, quin sabor, quina textura. I la flaire, deliciosa! Els flequers suant la cansalada pastant el pa, i els forns, de llenya.
Ara les estilitzades bagets: precongelades, prefabricades i precuites. Ni punt de comparació.

Teresa ha dit...

Una bona llesca, de pa o del que sigui sempre fa feliç al que la gaudeix.
Més que la mida el que importa és que estigui ben sucada ;)