dilluns, 4 d’abril del 2016

Deixar feina a l'adolescència

Com que això de la feina de la llar no està a primera ordre del dia en el món adolescent, sempre fa molta mandra i ja no saps com dir-ho perquè s’hi posin, vaig provar un altre manera de dir-ho. La cosa mitjançant carta escrita, per quan es llevessin, va anar així.

La assecadora es sent molt plena però no és feliç perquè es sent molt sola i necessita d’algú que l’hi faci cas una estona, tot i la companyia de la roba que espera la planxa de fa dies.
El terra de gres necessita les suaus carícies de l’escombra i la humitat superficial que li dóna la fregona. Mentre els mobles senten enyorança d’aquelles mans que els acaronen suaument amb un drap.
La xemeneia necessita el caliu d’una llar, algú que l’ompli d’energia encesa que li doni aquella escalfor interior que tothom necessita per sentir-se  útil.
Veient aquest desgavell jo m’adreço al mercat cercant fruites i verdures fresques que ens ajudaran a refer les energies emprades en la creuada.
Feu que l’harmonia torni i que les coses agraeixin ser d’on són. Prometo tornar aviat carregat de verdures per fer una celebració com cal del retorn  de l’ordre de la llar.

La cosa es va entendre, es va fer amb més o menys actitud i efectivitat i jo per suposat vaig complir amb la promesa i alguna cosa més, que els al·licients sempre van bé per a posteriors tractes. 
Els que en teniu sabeu de què parlo, els que esteu a mig camí prepareu-vos per lluitar-hi i els que ho teniu previst....penseu que això és part del pack.

19 comentaris:

sa lluna ha dit...

Molta sort vas tenir que trobessin la carta! ;)
De vegades sembla, que com els diners, tot cau de l'aire del cel.
Jo penso, que estaran fent que no veuen quan fem les coses?
Santa paciència!!

Aferradetes!

fanal blau ha dit...

Genial, Joan. Bona estratègia. Ni que funcionés una micona...;)

Carme Rosanas ha dit...

Amb bon rotllo i una mica d'humor tot passa millor, fins i tot les feines de casa... Que tinguis sort.

Jo també vaig provar el sistema carta ( temps era temps). I la veritat va funcionar! Al menys les vegades que ho vaig fer que tamooc van ser moltes.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Coi Joan, amb aquestes paraules és difícil negar-se a ordenar i netejar, s'assembla més a una dansa que a una feina. És clar que la qüestió està en el temps que els durarà, alguna cosa sé d'adolescents i joves en aquesta qüestió, i sempre has d'estar recordant-i de vegades et canses i se t'acaben els arguments. Sort en la tasca

cantireta ha dit...

sense ironia la canalla es fa la sorda. la gossa també ;) El petit fins i tot es fa l'orfe!! ;))))

Ben fet... jo t'hagués fet cas sense paper, ni bolígraf.

Un petó gros, salero! :-)******

Joana ha dit...

Molt imaginatiu!
He fet servir notes, i sovint, ha dit el que em queda a casa.... no la he pas vist!
Ara tiro directe del Watssap, aquest el veu segur :)

xavier pujol ha dit...

Bona idea l'iniciava de l'escrit.
Si algun dia perd efectivitat, ho pots provar amb un lipdub.

Sergi ha dit...

Francament, em sorprèn que funcionés. Jo hauria llegit la nota, hauria rigut, i hauria seguit mirant el twitter.

Anna ha dit...

Jo també crec que hagués seguit l'exemple d'en XeXu ....

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Després de la adolescència la cosa no canvia gaire :(
La meva ja en te 22 o encara estem en adolescència? redeu quant acaba?

Glo.Bos.blog ha dit...

Bona estratègia...si t'ha funcionat. Perquè els adolescents tenen una sorprenent capacitat per fer-se l'orni.

Gemma Sara ha dit...

Amb la meva preadolescent m'he de fer pesadeta, bastant tirant a molt, m'apunto la tàctica, no se sap mai!

M. Roser ha dit...

Trobo que són prou de bona fer si reaccionen positivament amb l'anunci d'un premi de fruites i verdures...
Bon vespre, Joan.

Roselles ha dit...

Una mica de música i series igual que la Mary Poppins! Hahaha T'agafo la idea, que amb la princesa de casa no ho portem gaire bé això d'endreçar.

Anònim ha dit...

Si van captar la directa indirecta rai.

jomateixa ha dit...

Un dia vaig anar a treballar i vaig deixar una nota sobre la taula (no tan ben escrita, ni tan divertida, és clar,)i quan vaig tornar i vaig preguntar què havia passat, resulta que ningú s'havia fixat en la nota, Tot i que havien esmorzat a la mateixa taula.
A mi també em sorprèn que funcionés...

Pakiba ha dit...

Pues jo crec que aixó no es no més per els adolescents,també seria convenient que algú més de casa trobés aquesta carta.

Elfreelang ha dit...

si va funcionar ....genial! molt imaginatiu.....

kira permanyer ha dit...

quina mandra, de veritat... jo provo de tot. Si fes aquesta carta, seria un paper més a recollir... No entenc tant desordre... em veig remugant com feia la mare... Però jo dient, jo mai he estat tan desendresadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ....