dimarts, 26 d’abril del 2016

Allò que sempre recordarem

Tothom mereix unes línies, més quan marxa massa aviat d’aquest món que sovint ens maltracta i és injust.
Tot i que feia temps que no coincidíem, sempre va quedar, d’aquells temps en que vàrem compartir feina i estudis. Temps que no ens feia mandra treballar deu hores i anar després a fer un curs nocturn de dos anys per ser més competitius o tenir més oportunitats. Potser aquells temps varen marcar una amistat que va perdurar encara que fos a través del fil telefònic. Havíem sigut  i érem.
Ara només queda recordar, deixes gent que et trobarà a faltar molt, doncs amb tant sols quaranta-vuit anys tothom esperava tenir-te molt de temps.
Han passat les hores i no  em trec del cap el Still Loving You,  d’Escorpions, que sonà a l’església com a trist comiat. Perquè no es perdi el moment, jo te la torno a posar.
Fins sempre Xevi.


9 comentaris:

Joana ha dit...

Massa aviat, sense cap dubte.
Una forta abraçada.

xavier pujol ha dit...

Joveníssim en Xevi. És una trista notícia fins i tot pels que no el coneixíem.
Van triar una cançó molt expressiva. No entenc la lletra però el cantant hi posa tota la passió.

Anna ha dit...

Una abraçada ben forta!

jpmerch ha dit...

Una abraçada!

Gemma Sara ha dit...

Aquesta cançó em recorda l'adolescència, com a vosaltres, una abraçada

M. Roser ha dit...

Sempre és més punyent quan algú se'n va quan per l'edat no tocaria...M'agrada això d'acomiadar algú amb una cançó que fos important per a ell...
Petonets.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Sempre ens omplirà d'angoixa i tristesa quan algú molt estimat se'ns va en plena joventut. Una abraçada

Pakiba ha dit...

Massa aviat per marxar,pero segur que estará en bon lloc.

Una abraçada

Sergi ha dit...

Malauradament, hi ha comiats que arriben massa aviat. I aquest, n'és un. Lamento la teva pèrdua. No deixis marxar els records.