dijous, 24 de març del 2016

Quaderns de Ramona Solé



Com que no sóc crític literari em puc permetre el luxe de dir realment el que penso quan llegeixo un llibre. Mai faig ressenyes perquè trobo difícil dir si una cosa és bona o no, però el que si sé fer és dir si a mi em convenç.
Podria escriure condicionat perquè ens coneixem virtualment de fa temps, hem jugat i jugarem segurament plegats altres vegades, però la sinceritat  és un valor que porto amb mi sempre.
Va ser arribar, obrir el paquet, posar-me a llegir,  maleir el poc temps que tinc i haver-lo de deixar per més tard. Penso que de tenir temps el llegeixo d’una tirada. Tot i així amb un parell de dies al vespre l’he acabat, perquè enganxa des de molt aviat, és trepidant i no trobes moment de parar, mentre et fas les teves cabòries de com pot acabar la trama. Reconec que al principi amb tants noms em vaig perdre una mica, fins i tot vaig fer enrere alguna pàgina en alguna trama que explicava històries passades. Però un cop agafat el fil, no et deixa descansar, és un tipus d’escriptura directe, sense palla, cosa que jo sempre agraeixo doncs la fa trepidant.
Té un punt de sensualitat molt ben trobat, que et fa volar la imaginació fins on el cervell et dicta.
Una història creïble, un final inesperat per treure’s el barret, gust amarg de coses que no haurien de passar, però la vida és així de dura i moltes vegades la ficció es queda curta. 
L’he gaudit molt, ja ha passat a altres mans, i si una cosa et demano és que no paris, ho has fet molt bé Ramona. Molta sort.

11 comentaris:

Sergi ha dit...

De moment totes les crítiques són bones, i estem d'acord amb les crítiques, l'excés de noms i de parentius entre els personatges. Com que molts li estem dient, segur que la Ramona haurà après la lliçó, i millorant aquest punt ens podrà oferir històries encara millors. Molt bona estrena, que mereix tenir sort. I ara a esperar la propera, perquè hi serà segur, i aquí estarem per llegir-la. Aquesta és la millor prova que ens ha agradat aquest 'Quaderns'.

Joana ha dit...

Prenc nota!
Si algun "vici" tinc, és llegir.

xavier pujol ha dit...

És bo saber el que expliques Joan.
Això que dius d'haver de tirar enrere per entendre noms, o passatges, a mi em passa sempre.
Bona Pasqua!

Elfreelang ha dit...

gràcies Joan aquest me'l apunto !

Gemma Sara ha dit...

Jo també me l'apunto!

jomateixa ha dit...

Totes les opinions són una lliçó més. M'agraden molt les històries satèl·lit, i potser m'animo posant-hi gent, però alhora també serveix per despistar una mica...
El punt d'erotisme el vaig voler deixar just on és perquè no guanyés massa protagonisme. A més, ja sé que la imaginació arriba molt més lluny si un té ganes de més ;D
Moltes gràcies Joan.

Alfonso Robles Motos ha dit...

El teu, és un comentari que convida a llegir-lo. Sincer i ple de sentiments. Enhorabona també a l'autora.

M. Roser ha dit...

Me l'apunto perquè pel teu comentari veig que és un llibre que enganxa...
Bon vespre, Joan.

McAbeu ha dit...

Just ahir el vaig acabar de llegir. Coincideixo força amb el que dius, és un bon llibre que enganxa i molt recomanable.

Glo.Bos.blog ha dit...

Prenc nota, penso pel que expliques que és el tipus de lectura que m'agrada.

Anònim ha dit...

Pel que sembla seré l'únic de la catosfera que no el llegirà