Va ser castigada per la seva mala llengua, inexperta i
jove, sense sortir de casa en tota una setmana i que ningú la podés visitar
tampoc.
Les hormones varen encendre l’enginy. Amb l’ajuda de la
virtualitat, convidà als seus amics més propers, arran de la tanca del seu
jardí. Ella des del gronxador i amb la
minifaldilla, els feia conversa, per aplanar el camí quan el càstig fos alçat.
A que no sabeu quantes paraules té?
9 comentaris:
Quan el càstig va acabar, devia tenir cua a la porta del jardí.
El seu era un número del "Cirque du Soleil dans un jardin de délices"? Ho deia per la perícia de no caure del gronxador, clar.
;-)**
69? :) Dolentona....
S'ha de saber aprofitar el temps i adaptar-se a les circumstàncies del moment.
ben llesta la noia i reincident
Que en aquesta edat se les saben totes, no hi ha càstigs que frenin la imaginació d'una adolescent rebel...
Una setmana al gronxador... m'imagino grans converses!
69 paraules ¶, ben trobades .
69, oi!
Ai, quanta feina poden avançar les minifaldilles...
Publica un comentari a l'entrada