diumenge, 9 d’agost de 2015

Inexpert?

La cara de bon noi i les seves poques aventures conegudes, feien que de la seva boca la credibilitat fos molt alta. 
Un bon dia però, quan varen entrar en contacte físic per primera vegada, la fogositat li va fer perdre part de la seva credibilitat. Amb una habilitat natural va descordar-li els sostenidors  i a primer cop d’ull, amb total seguretat clavà la talla: oh!!!, una cent B.

Per refrescar l'estiu, un altre 69.... vagi de gust

13 comentaris:

M. Roser ha dit...

Les coses i les persones, no sempre són el què semblen!!!
Bon agost, Joan.

Consol ha dit...

Ai, ves! és que treballa amb sostenidors. I què si no?

Montse ha dit...

Aha bona habilitat

Montse ha dit...

Aha bona habilitat

Montse ha dit...

Aha bona habilitat

XeXu ha dit...

Se la sabia molt llarga el noi. I no sé dir-te si per l'habilitat de reconèixer la talla, o per la presa que s'havia firat!

Jpmerch ha dit...

La meua teoria és que aquestes habilitats no s'aprenen, són instintives.

Elfreelang ha dit...

això això igual el noi és expert en cotilleria!

cantireta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glo.Bos.blog ha dit...

Bon ull i bona talla!

jomateixa ha dit...

Caram! si clavava la talla pot ser o perquè tenia totes les talles apamades o perquè totes se les triava de talla gran...

rits ha dit...

oooh! un relat 69!!!!! quant de temps feia que no te'n llegia un! molt refrescant i hàbil!

cantireta ha dit...

Des que treballava a la cotilleria, havia après a desvestir les maniquís en un obrir i tancar gafets. I és que, quan li demanaven que les (des)mudés, mai deia que no, i s'encantava a les de talles grans. Que la maniquí tingués pessigolles ja era molt demanar, tot i el somriure de plexiglàs que venia de fàbrica.

;-)