Tenir aquell ferm desig de foc, que tan sols la distància
separa, i la necessitat d’apagar-lo amb un contrafoc. M’imagino escanejant el
meu cos sencer, per entrar a la teva vida per correu electrònic. Sentir com
agulles de tinta taquen els meus píxels, formant la meva imatge. Les teves
mans, estirant el paper. Tinc mig cos a les teves mans, seré teu aviat.
Error fatal: canviï cartutx de tinta.
17 comentaris:
No sé ben bé si és un poema romàntic o una arrencada de ràbia contra la tecnologia en general... però començava molt bonic!
A mi que m'agradava això d'escanejar la imatge...Ara a l'agost les botigues estan tancades i a casa no hi ha recanvis! S'ha deser previsor...
Bon vespre, Joan
Ooooooohhhhh! S'ha trencat l'encant!
Molt bon relat 69, Joan. Molt original i sorprenent!
Però encara podrà mirar la imatge a la pantalla, oi?
Això sí és tallar el rollo!
Encara hi ha un gran camp per recórrer entre fantasia i tecnologia.
sempre s'ha de comprovar el nivell de tinta abans de començar
Molt bo!
Mira que havia començat bé...
Es pot acabar la impressió manualment.
Molt sorprenent, xò molt real quan hi ha relacions a distància, tot té dimensions noves....malgrat els cartutxos a mitges tintes.
catxiiis maleits cartutxos!
:(
Oh! Això talla el rotllo a qualsevol...
M'agrada com converteixes en gairebé poesia un moment d'aquells que ho enviaries tot a pastar fang....quan s'ha de canviar la tinta i no tens recanvi?
La receptora no ha sentit a parlar dels plastidecor? O les aquarel·les! Si té talent, temps i bon tremp, pot aconseguir una obra d'art...que compensa la pèrdua de neurones mentre espera que l'atenguin a ca l'informàtic.
Clar que també hi ha l'opció de la teletransportació, però diria que només funcionava a Star Trek.
Petons, salero ;-))
Oooooooh quina falta de previsió!!!!!!!
... m'agrada
Per varies coses.
És alló de saber mirar que deiem al Zurich.
A més, també m'ha agradat concidir a la presentació del Zurich
Publica un comentari a l'entrada