A les seves festes i sopars
sempre fanfarronejava que ell era molt bo al llit i que no hi tenia problemes.
Ella de tant sentir-lo, un dia va decidir de comprovar per ella mateixa tal
virtut, tantes vegades escoltada de la seva boca.
Entre rialles, va comentar a
la seva amiga que l’endemà a l’hora del cafè li explicaria com havia anat, per
si ella volia provar...si tant bo era, potser valia la pena.
Mai havien arribat tant aviat
a la cafeteria, l’amiga tenia la cara d’interrogant, i ella no va fer esperar
la resposta: nena, té tota la raó és un crack al llit, temps de jo anar a
rentar-me les dents, ell ja dormia i no s’ha despertat en tota la nit.
13 comentaris:
He, he...Potser era millor així...
Bon vespre, Joan.
Així segur que no tenia problemes... Fanfarronejava amb raó... He, he, he
Quina riallada m'has arrencat!!!
Boníssim.
No li traieu mèrits, eh! Agafar el son de manera tan ràpida no és tasca fàcil!
No s'ho pensava ni un minut, això si que és tenir les coses clares, el llit és per dormir! ;)
Bona nit! Zzzzzzzz
Cert, no ha mentit! :)
Ai, és que no sé que s'esperava...! :)
P0ERO A QUI SE L'ACUT,RENTARSE LES DENTS,TENIN UN CRAC AL LLIT...
tu si que ets un crack :)
Un noi veraç que no li fa res demostrar allò que diu.
Quant més parlen, pitjor. Estava cantat!
Aquest presumit més que un crak al llit era una marmota.
hahahah...
qui avisa no es traidor !!
Publica un comentari a l'entrada