Ella es sentí molt afalagada
amb la xiulada que diversos homes enfilats dalt d’una obra, li dedicaren
fins perdre-la de vista.
Potser era una mica molest, però en el fons la seva autoestima va pujar fins a perdre
les seves pors, es sentia contenta.
Però de sobte li vingué al
cap, amb tot el que s’havia parlat els últims dies, ara no sabia si aquells
pobres homes que li havien fet pujar l’autoestima, podien ser portats al comitè
antiviolència. Per el que havia escoltat, volien que fos delicte xiular.
Amb les ganes que li havien
quedat de tornar a passar per aquell carrer i ara no sabia si fer-ho.
12 comentaris:
No sé si hi ha massa dones que els agrada que els xiulin pel carrer... potser tan poques com reis que els agrada que els xiulin l'himne.
ha, ha, ha... finalment prohibiran tota mena de xiulets, perquè no quedi cap dubte?
Sempre és més amable la visió d'una dona, que la d'un home en posició de "firmes" escoltant un himne.
A més pot ser imputada per provocar la xiulada, pobreta!! ;)
Compte amb xiular a la dutxa, jove!
Aferradetes!
Be, em poden tancar per moltes coses, per "roja" principalment, però no se xiular.... ves per on!
Jo tampoc en sé, de xiular, i m'agradaria, és molt útil!
Xiular no que no en sé, però fer anar el xiulet se'n dona de PM ;)
No és agradable que et xiulin. Tampoc és agradable que et faltin al respecte, que et robin, que...
M'has fet riure perquè he recordat que abans aquesta esceneta es repetia constantment i elles passaven com unes reines...
Jo li diria que si els xiulets l'han fet sentir bé, que hi torni a passar, he, he...
Bon vespre, Joan.
Una activitat mooolt perillosa xiular!!!
Ara quan sentim xiulets, fem com el rei... com si no sentíssim res ;D
fins i tot lauren bacall li va dir al Bogard si em necessites xiula
Publica un comentari a l'entrada