Crec que el problema està en el pensament que fem del temps futur, del que vulgarment anomenem "agenda". Si no podem prescindir-ne d'una manera natural, millor és posar cita al temps per asseure'ns, no et sembla? ;)
Ara m'he imaginat asseguda en un banc veient passar la gent... Em sento estranya, em sembla que tothom em mira, el cos em fa zumzum perquè sempre vaig corrent i no està acostumat a estar parat quan tothom al seu voltant està en moviment... Bé, no és ben bé veritat, sí que estic estones asseguda, però a casa, quan aconsegueixo trobar els preuats moments per a la lectura.
12 comentaris:
Els llocs per seure sempre són temptadors... però és cert, sempre ens falta temps. Ben bé d'acord amb el títol!
I després, quan seiem massa estona, ja volem posar-nos en moviment, no estem mai contents amb res.
No puc estar més d'acord
Crec que el problema està en el pensament que fem del temps futur, del que vulgarment anomenem "agenda". Si no podem prescindir-ne d'una manera natural, millor és posar cita al temps per asseure'ns, no et sembla? ;)
Gaudim d'aquest temps!!
Aferradetes!
Perquè no sabem buscar. Mira la Rita, 24 anys asseguda.
Hi ha tanta filosofia en el que dius, que intentaré posar-hi remei.
Ara m'he imaginat asseguda en un banc veient passar la gent...
Em sento estranya, em sembla que tothom em mira, el cos em fa zumzum perquè sempre vaig corrent i no està acostumat a estar parat quan tothom al seu voltant està en moviment...
Bé, no és ben bé veritat, sí que estic estones asseguda, però a casa, quan aconsegueixo trobar els preuats moments per a la lectura.
I un cop ens hem assegut, costa tant aixecar-se per tornar a emprendre la marxa!
El truc hauria d'estar en trobar justament el temps per seure-hi i no preocupar-nos per la resta.
gran veritat!
Hem de posar-hi remei i, si cal, anotar-ho dins la nostra agenda horària com diu sa lluna.
Jo puc trobar temps per seure, el que a vegades no trobo són bancs...a l'ombra.
Publica un comentari a l'entrada