Portava des de dies la paleta
de colors grisa instal·lada al seu cap, les circumstancies així ho havien
volgut.
Seient sol en aquell bar,
sense sortir del enfonsament propi, repassava mentalment els esdeveniments més
propers veient com el gris s’enfosquia. Recordà però, que aquell fet li havia
retornat la paraula a una persona de velles rancúnies i també havia fet molt
més propera, segurament per sempre més,
una relació amb qui porta la seva mateixa sang i que sempre li faltava trencar, una fina paret
que els separava.
Dins dels pitjors moments
passen coses que fan tirar endavant, va entendre que tot continuava i en
aixecar el cap, tota la plaça havia recuperat els colors, ja no era tot gris,
els colors donaven aquell alè d’esperança. El gris encara era dins, però podia
veure per si sòl aquell ventall de colors que el convidaven, a aixecar-se de a cadira
i, fer camí endavant.
La meva aportació a relats conjunts de Setembre
20 comentaris:
I tant!, els colors sempre tornen.
Ho diu l'antiga saviesa: "Després de la tempesta, reneix el sol"
Cal anar retrobant els colors vitals i tant! poc a poc, deixant fer via a tot allò que t'envolta.
De vegades costa força retrobar els colors, però tots sabem que hi són i amb una mica d'esforç els acabem retrobant.
Et desitjo un bon dia ple de llum.
per sort els colors ens ajuden a seguir cap endavant!
Al llarg de la vida acabem passant per tots els colors, però és necessari no encantar-se gaire en la foscor i grisor dels dies i èpoques tristes. Molt molt important, també, ser cpaç fins i tot de saber apreciar les coses no tan negatives que es deriven de situacions així.
Molts ànims, i a intentar tornar a pintar de colors el teu dia a dia. Abraçades.
I tant que dins els pitjors moments trobes coses que et fan tirar en davant. I veuràs com poc a poc la paleta de colors s'anirà ampliant i tornaran a lluir com abans. Una abraçada.
M'agrada molt aquest post...De les situacions més angoixants, sovint se'n poden treure coses positives i passem de veure-ho tot negre a veure la vida amb els colors de l'optimisme!
Petonets i endavant.
Fins i tot en els pitjors moments t'acabes trobant que hi ha coses a celebrar, o de les que estar content, el que passa és que generalment les deixem en un segon pla. Si som capaços d'aferrar-nos a elles, potser la cosa anirà millor i sabrem veure els colors.
Pot ser tot molt gris, però finalment la llum sempre troba una escletxa per encendre els colors.
Segur!
Cada dia tenim que veure aquets colors que ens fant tirar endevant.
Anim que la vida val la pena vivirla.
De vegades costa i ens cal molt d'esforç, però apartar el gris és possible.
L'escenari té uns colors que et fan retornar.
Cert, el més important es l'acció d'aixecar el cap i deixar que els ulls vegin els colors sense predeterminar que han de veure...
Moltes vegades, que una situació sigui més o menys acolorida només depèn de com la mirem. Bon relat!
M'agrada molt, nen... :-)
De vegades de les situacions més tristes, dels moments més grisos, sorgeixen els colors que es creien perduts...
Aferradetes de tots colors! :)
I tant que quan els grisos més cobreixen l'horitzó es poden colar uns raigs de sol i llavors la teva vida s'omple de colors i llum. M'agrada molt aquest curt relat.
una abraçada
Aixecar el cap i recuperar els colors, vet aquí una molt bona idea que no hauríem de perdre mai de vista. M'agrada molt el teu relat. Me'l faig meu amb tota la seva tendresa.
Jo creia haver deixat ja un comentari a aquest post, no sé si em confonc jo, però fa dies que em passen coses estranyes amb els comentaris...
Una abraçada, Joan.
Publica un comentari a l'entrada