divendres, 19 de setembre de 2014

Els colors tornaran


Portava des de dies la paleta de colors grisa instal·lada al seu cap, les circumstancies així ho havien volgut.
Seient sol en aquell bar, sense sortir del enfonsament propi, repassava mentalment els esdeveniments més propers veient com el gris s’enfosquia. Recordà però, que aquell fet li havia retornat la paraula a una persona de velles rancúnies i també havia fet molt més propera,  segurament per sempre més, una relació amb qui porta la seva mateixa sang i  que sempre li faltava trencar, una fina paret que els separava. 
Dins dels pitjors moments passen coses que fan tirar endavant, va entendre que tot continuava i en aixecar el cap, tota la plaça havia recuperat els colors, ja no era tot gris, els colors donaven aquell alè d’esperança. El gris encara era dins, però podia veure per si sòl aquell ventall de colors que el convidaven, a aixecar-se de a cadira i, fer camí endavant.

La meva aportació a relats conjunts de Setembre 

20 comentaris:

Jpmerch ha dit...

I tant!, els colors sempre tornen.

xavier pujol ha dit...

Ho diu l'antiga saviesa: "Després de la tempesta, reneix el sol"

rits ha dit...

Cal anar retrobant els colors vitals i tant! poc a poc, deixant fer via a tot allò que t'envolta.

jomateixa ha dit...

De vegades costa força retrobar els colors, però tots sabem que hi són i amb una mica d'esforç els acabem retrobant.

montse ha dit...

Et desitjo un bon dia ple de llum.

Elfreelang ha dit...

per sort els colors ens ajuden a seguir cap endavant!

Laia ha dit...

Al llarg de la vida acabem passant per tots els colors, però és necessari no encantar-se gaire en la foscor i grisor dels dies i èpoques tristes. Molt molt important, també, ser cpaç fins i tot de saber apreciar les coses no tan negatives que es deriven de situacions així.

Molts ànims, i a intentar tornar a pintar de colors el teu dia a dia. Abraçades.

Bruixeta ha dit...

I tant que dins els pitjors moments trobes coses que et fan tirar en davant. I veuràs com poc a poc la paleta de colors s'anirà ampliant i tornaran a lluir com abans. Una abraçada.

M. Roser ha dit...

M'agrada molt aquest post...De les situacions més angoixants, sovint se'n poden treure coses positives i passem de veure-ho tot negre a veure la vida amb els colors de l'optimisme!
Petonets i endavant.

XeXu ha dit...

Fins i tot en els pitjors moments t'acabes trobant que hi ha coses a celebrar, o de les que estar content, el que passa és que generalment les deixem en un segon pla. Si som capaços d'aferrar-nos a elles, potser la cosa anirà millor i sabrem veure els colors.

Glo.Bos.blog ha dit...

Pot ser tot molt gris, però finalment la llum sempre troba una escletxa per encendre els colors.
Segur!

Pakiba ha dit...

Cada dia tenim que veure aquets colors que ens fant tirar endevant.

Anim que la vida val la pena vivirla.

Loreto Giralt Turón ha dit...

De vegades costa i ens cal molt d'esforç, però apartar el gris és possible.

Rafel ha dit...

L'escenari té uns colors que et fan retornar.

kira permanyer ha dit...

Cert, el més important es l'acció d'aixecar el cap i deixar que els ulls vegin els colors sense predeterminar que han de veure...

McAbeu ha dit...

Moltes vegades, que una situació sigui més o menys acolorida només depèn de com la mirem. Bon relat!

cantireta ha dit...

M'agrada molt, nen... :-)

sa lluna ha dit...

De vegades de les situacions més tristes, dels moments més grisos, sorgeixen els colors que es creien perduts...

Aferradetes de tots colors! :)

Alfonso Robles Motos ha dit...

I tant que quan els grisos més cobreixen l'horitzó es poden colar uns raigs de sol i llavors la teva vida s'omple de colors i llum. M'agrada molt aquest curt relat.
una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Aixecar el cap i recuperar els colors, vet aquí una molt bona idea que no hauríem de perdre mai de vista. M'agrada molt el teu relat. Me'l faig meu amb tota la seva tendresa.

Jo creia haver deixat ja un comentari a aquest post, no sé si em confonc jo, però fa dies que em passen coses estranyes amb els comentaris...

Una abraçada, Joan.