Vaig passar un dia sencer a
Barcelona, com un turista més, afegint-me a la autèntica marea humana que
voltava pels carrers, cercant allò per regalar o la idea que el portés a saber
què comprar.
Aparcar tres hores per el mòdic preu de onze
euros ja de per si és un bon souvenir, però ja sabem com les gasten aquesta
gent. Donar un tomb per la Boqueria i adonar-se que és un mercat escènicament
molt ben preparat on esmorzar amb cava sembla la cosa més normal. Encara que
potser ha perdut part de la paraula mercat per convertir-se una mica en zoco
doncs el assetjament d’algunes de les parades et fan perdre una mica l’admiració
per el que tenen exposat.
Després dones un tomb per el
mercat de Santa Llúcia sortejant abans a pidolaires a les escales i carrers
propers, endinsant-te en un circuit de parades repetitives amb una concentració
de gent que ja agradaria a la Camacho per el seu dia de Constitució.
Passeig a la rambla i cap a la
concentració massiva de compradors a Maquinista on l’oferta de fast food no
col·labora gens a l’alimentació mediterrània.
La sensació que menys em va agradar, va ser la de la poca
quantitat de gent fent ús del Català i unes façanes molt pobres d’estelades.
Com a turista, no em va saltar a la vista el procés sobiranista en què vivim,
però em tranquil·litzo sabent que la gent que ha sortit al carrer en les
manifestacions avala el meu error sensitiu.
13 comentaris:
Barcelona i Nadal... un conjunt poc armònic.
Crec que t'ahria agradat més fora de temporada :)
Jo adoro la Boqueria, i trobo coses que no aconssegueixo enlloc més.
Pensa que pels que no hi anem només de turistes, sinó que ens hi hem d'acostar més sovint... totes aquestes coses ens atabalen encara més. Per sort ni que sigui a no massa quilometres me'n puc escapar.
Tot i així, t'he de dir que em costaria passar gaires dies sense anar-hi. Quines coses!!!
Jo sóc de les que "baixen" a Barcelona , quan no tinc més remei, no pas per fer el turista...
És cert, passejant pel seus carrers se sent ben poc el català i això de les façanes pobres d'estelades, per desgràcia, també passa fora de BCN...
Petonets, Joan.
L'últim cop que vaig anar a Barcelona, mentre intentàvem entrar a la Diagonal... la companya amb qui anava em va preguntar: A tu t'agradaria viure en una gran ciutat? (diem gran ciutat, remarcant-ho, perquè Lleida no és res més que un poble gran) i jo li vaig contestar: -Sí....però si no hi hagués ningú més que jo. Queda dit!
Odio la gent!
Aquesta tarda he fet un recorregut similar al teu, ja no visc a la ciutat, però me la segueixo sentint meva, i sento portar la contrària a la majoria, però a mi la gent, el bullici, sí que m'agraden. I és estrany, perquè les multituds m'atabalen, però pel centre de la ciutat les trobo necessàries! M'hi sento bé. Això sí, vigila la cartera.
Si vols veure concentracions d'estelades hauràs d'anar a algun lloc que no sigui tan cèntric, n'hi ha moltes. I creu-me també que l'ús del català és molt més gran que a la perifèria, on la situació fa pena. Als pobles no hi esteu acostumats, però el català que se sent per la capital, pel que veig sovint, per mi és una delícia.
Atabala una mica, però m'he l'estimo tant! <3
Ja fa gairebé dos anys que no vinc i l'enyoro tant!
M'encanta passejar pel barri antic, per la Rambla, entrar al mercat de la Boqueria ... ja sé, sóc una turista i de fet m'agraden poc les multituds, però aquest passeig no m'ho puc perdre, té una màgia especial.
I si ho fas amb bona companyia, ja ni t'ho explico!! ;)
Bona setmana, guapo!
De vegades parlo amb un noi de Bistol per practicar l'anglès i de vegades em pregunta coses sobre els catalans... em va preguntar si als establiments es parlava el català o el castellà. Jo li vaig dir que tots dos idiomes.
Des de llavors m'hi he fixat una mica més i resulta que la veritat és que gairebé a totes les botigues hi ha més dependents/es que parlen castellà que català! (Lleida), crec que passa arreu. Tret de les botigues amb més antiguitat.
Ja veig que no tho has passat bé a la meva ciutat, i si anar al centre amb cotxe es carisim,per aixó tenim tan bon transport públic,però Barcelona amb aquets dies está preciosa i lo de las esteladas precisament no es el barri que hi han més ni tampoc per sentir parlà en català. Però Barcelona es única,preciosa i catalana i plena de esteladas,el que passa es que es molt gran .
Home Joan mira vas tenir mala sort jo que hi visc et puc assegurar que en dates de festes com aquesta ni goso travessar les rambles , és ple de gent estrangera que compra souvenirs tals com toreros de gust dubtós i samarretes falsificades o no del Barça ....darrerament els habitants de Barcelona estem mig ofegats per l'allau dels turistes ja que el senyor alcalde prefereix cuidar a ells enlloc del veïns ....si passés per altres llocs i mires els balcons veuries com sovintegen les estelades....ah i ja veig que vas comprovar que el castellà està perseguit oi ?
Jo dissabte vaig anar al Romea a veure "Aires de família" i la veritat és que s'havia de passar de costat per les Rambles, de la gentada que hi havia. De tant en tant, però, m'agrada endinsar-me en aquest ambient tant urbà. Per cert, el Raval ja no és el que era. El carrer Hospital sembla una prolongació de les Rambles, ja no queda res de les persecucions policials que trobàvem fa temps quan sortíem de fosc del teatre.
Soc filla de Barcelona,adoro la meva ciutat, però ja fa quasi tretze anys que hi vaig marxa. Ara quant hi vaig, sovint ja que hi tinc família, en trobo com una forastera dins a casa meva. Es una sensació estranya... cada cop m'atabala més allò que no fa tants anys era el més normal del mon per mi.
Però no estic d’acord amb el tema de les estelades, passeja per un barri com Sants ( és el meu,on vaig néixer i viure fins que vaig marxà de la ciutat) i veuràs com n’hi ha moltes més de les que et penses... i el parlar català... Barcelona es una ciutat gran on hi ha gent d’arreu, però si que es parla el català i tant que es parla i també molt més del que sembla.
Home, és que no vas anar al barri adequat. El centre és per als guiris, als barris, el que tenen veïns de veritat, es parla català i hi ha estelades. No pateixis, no està tot perdut...
Publica un comentari a l'entrada