Quin goig que fa veure com el
poble ajuda al poble, recaptant més de tres mil tones de menjar solidari. Però
al mateix temps, quina llàstima en veure que sempre ha de ser el poble qui
ajuda al poble amb solidaritat, al mateix temps que hem d’ajudar als rics per
obligació.
Mentrestant ells no ajuden a
ningú, veuen que ja ens espavilem solets. Navalla de doble fulla.
13 comentaris:
Els hi hauria de caure la cara de vergonya que sigui sols el poble, ciutadans i ciutadanes anòmis que ajudem tanta gent mentre retallen, i retallen i retallen...
Estic ben orgullosa de formar part d'aquestes persones anònimes.
És dur admetre-ho, però és així,... Sempre som els mateixos... I ens deixen ben solets... Tens tota la raó Joan!
Hi tinc molts sentiments contradictoris en aquestes coses, xò està clar que només les persones ens podem cuidar les unes a les altres, xq qui ho hauria de fer està molt més per enriquir-se i prou.
Algú pensa que això canviarà? Sempre ha estat així, els que menys tenim som els més solidaris, potser perquè sabem el pa que si dona, o perquè ho veiem més proper...
Petonets solidaris.
Per sort encara hi som per a poder -ho fer... La gent s'hi aboca tan com pot...
Potser la M Roser tè raói això no canviarà mai.
Els més rics són els menys empàtics, segurament perquè els costa més comprendre i posar-se al lloc dels que pateixen. C'est la vie!
jo em sento ben orgullosa de la bona gent , els rics no sé on posar-los... altre cop el poble ha respòs
Estic amb tu és un sentiment contradictori...
Aquest raonament que planteges me'l he fet jo moltes vegades. És trist que les responsabilitats del govern la tingui que assumir el poble perquè els que manen no facin la seva feina.
Mentre ens ajudem entre nosaltres el govern pot seguir rentant-se les mans sense por. Si deixem d'ajudar-nos potser el govern no se sentiria tant segur. Però com podem deixar d'ajudar-nos?? Seria inhumà, no sé, em sembla que estem ben atrapats
Vaja, m'he posat a escriure el post abans de llegir els que tenia pendents, i ara passo per aquí i em trobo el teu, avui coincidim. Les conclusions són les mateixes, però jo insto a la gent a col·laborar, ja que precisament els governants no fan res al respecte. Ara, tens molta raó, només falta que vegin que ens espavilem solets perquè encara es moguin menys. Realment no tenim solució.
I això que encara podríem ajudar molt més.
Bon dia, Joan.
Es una vergonya que tingui que ser les persones que menys poden les que tenen que fer aquesta ayuda,mentres ells s'omplen les buxaques.
Publica un comentari a l'entrada