Tastar la pròpia medecina
Ahir sense buscar-ho va trobar
la dona de la seva vida, varen ser unes hores molt especials, espectaculars,
plenes de química que han acabat compartint l’esmorzar en un llit aliè per
primera i última vegada, perquè la que hauria de ser la dona de la seva vida ja
és la dona d’un altre.
Al sortir de l’habitació ha
escoltat el que ell tantes vegades s’ha sentit dir: Ja ens trucarem, ha estat
genial.
12 comentaris:
De totes maneres te un bon record...
La frase final... total!
De teves a meves, les coses sempre es veuen molt diferent...
Mentre la porta quede entreoberta...
Bé, sembla que ja està perfectament content havent trobat la 'dona de la seva nit', en comptes de la 'dona de la seva vida'.
Ui, ui, és fàcil que sigui la dona de la seva vida si està ocupada. Si fos lliure,ja ho veuríem :)
Mira, no em fa patir massa. Em sembla que ben aviat tornarà a trobar "la dona de la seva vida" (o de la seva nit, com diu en XeXu)
Però té el seu telèfon??
Ja ho diuen: "Tal faràs, tal trobaràs"
Bona setmana Joan!!
jejjej ... de tant en tant no està malament provar una mica de la pròpia medicina, l'important serà que l'hagi curat o no. ;)
Que sigui una bona setmana per a tu!
Bessets :)
Aixó es el que pots trobar en una sola nit.
Com sempre ets genial.
Això és el que se'n diu tenir un goig sense alegria, oi?...
Petonets.
Almenys ha aconseguit trobar-la i compartir una estoneta (i alguna altra cosa). Hi ha gent que ni l'ensuma!
Als humans per naturalesa, sempre ens atrauen les coses que són més complicades d'obtenir.
També passa que, de vegades, allò que necessitem i que encaixa perfectament amb nosaltres passa mil vegades per davant i estem completament cecs.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada