-Com tu fas per tenir cada dia fruita, si ningú té res
per menjar?
-Fàcil, de l’hort de la Marquesa.
-I si t’enxampa ?
-Ja ho ha fet.
-Ostres, quan? I que t’ha fet?
-De fet m’enxampa cada dia.
-I continues agafant-li els melons?
-Si, l’hi encanta.
Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts del mes d'Octubre, qui s'apunta?
23 comentaris:
I a canvi d'agafar-li els melons, li deixa menjar raïm. Deixa-la anar a la marquesa aquesta. ;-D
Es veu que tots tenim les nostres carències...
M'encanten els teus dobles sentits! Molt bon relat Joan!
jaja,li agradava que li agafesin a la marquesa.
¡Éste es mi chico!
Ets un cas Gasull, si són dos nanos!!
Coi amb rel nano, mira-te'l ell!!!
Justícia distributiva, vaja!
Això no és més que un intercanvi molt
fruiter: melons, per melons...He, he!
Molt bo!! Aquest parell son joves però ja saben de què va la vida
Que espavilat, l'espavilat aquet !
; ))
Je je... els melosn sempre han tingut cert encant.. :)
Potser un dia s'hi trobe uns pebrots en comptes de melons.
Molt bo, compartint tothom hi guanya.
Conte estil Garbí 100%
deuen ser dolços i tot, els melons de la marquesa... ;-)
què llest i eixerit el noi! bravo!
No sé qui és més pícaro, si els de la foto o tu, Joan. M'encanta l'elegant habilitat que tens per portar-ho sempre al teu terreny.
Caram amb la marquesa, això si que és emportar-se'l a l'hort.
Molt bo, Joan!
Has tirat per la banda picaresca i del doble sentit, que bo! un diàleg que no demana més històries!
jejjej ... aiii aquests melons, dolços oi??
M'has tret una rialla!! ;)
Aferradetes.
hahahahahaha, collonut!
Publica un comentari a l'entrada