dimarts, 18 de juny del 2013

Estem massa amunt


-Nois  penso que demà em quedo a esmorzar a peu de carrer.
-Si home, amb les vistes que tenim aquí, que hi penses fer a peu de carrer?
-Doncs mira, estic amb vosaltres que per els escots de les noies aquesta és una bona situació, però cada dia estem més amunt i aviat haurem de pujar els prismàtics per veure una regatera en condicions. Jo demà em quedo  a baix.
-Tu ets molt murri i, la veritat és que  tens tota la raó, si volem deixar anar alguna floreta a les nostres musses potser millor  ser  a prop.
-Més et diré, amb les minifaldilles que s’han posat de moda, el millor lloc per l’entrepà serà a al soterrani, just sota la reixa de ventilació.

-Nois....podeu deixar-me passar un moment, m’han caigut les claus.....al soterrani, ara pujo.


Aportació a Relats Conjunts del més de Juny

24 comentaris:

Pakiba ha dit...

Et saludo despres d'alguns dias sensa parar per casa.

Una abraçada.

jpmerch ha dit...

Les obres haurien de fer-se de dalt cap avall i sempre de cara a la primavera.

Ferran Porta ha dit...

Si és que no es pot tenir tot: o regateres o ciutat!

Pep ha dit...

jo em quedo a baix,
sóc curt de vista i si no ho tinc tot a prop, ja em diràs ¡¡¡

Carme Rosanas ha dit...

Realment des de tant amunt poques regateres podran veure... :DDDDD

Sergi ha dit...

Tant és que estiguin construint l'edifici més alt del món, els obrers són els obrers, i no canviaran mai!

Rafel ha dit...

Sempre buscant la millor perspectiva ;)

sa lluna ha dit...

Deu minuts més tard ... totes les claus s'han perdut al soterrani, aquest fet no té importància, ja ningú comenta res, tot són ulls!! o_o

Bons somnis!! :)
Bessets

Sílvia ha dit...

garbí24 100%!! Així quan veuen una regatera gairbé deuen tocar el cel :))

Joana ha dit...

Sense perdre l'esència!

Anònim ha dit...

En Garbí i la mare que el va parir! No canvïis mai!

Winston Strike ha dit...

Una altra solució, senyor Garbí, és convidar a les senyoretes amb minifalda al pis de dalt. El problema fora com convèncer-les per a que hi pugin, però això de convèncer les dones per a què facin alguna cosa (que els homes volen fer) és tan vell com la història mateixa. I gairebé tant com jo mateix. Felicitats pel seu relat conjunt.

GEMMA ha dit...

Els obrers i les mirades a les fèmines son un ritual imparable.

Alba ha dit...

Molt bo Garbí!!! Hehehe! Jo crec que des del soterrani estarien més segurs, hi hagi minifaldilles o no n'hi hagi!

Glo.Bos.blog ha dit...

Pit o cuixa? Depèn del punt de vista.

kira permanyer ha dit...

jajajaja aquesta imatge ve es podria traslladar al congres... tots asseguts sense fotre reeeeeeeeeees

deomises ha dit...

Comento ara, o em quedaré al soterrani dels comentaris jo... Hi ha minifaldilles per aquí també???


d.

Anònim ha dit...

millor al carrer si poden gaudir de minifalda i d'escot al mateix temps, no?

M. Roser ha dit...

Em sembla que aquest tema està fent rècords de participació...
Des d'aquesta alçada, caldria una vista d'àliga per veure algun "canalillo" que s'ho valgués...
I que se n'ha fet d'quells paletes tan mascles, ells, que quan passava alguna faldilla li regalaven un d'aquells "piropos", que de vegades feien envermellir a la portadora de l'esmentada prenda? Però tenien molta gràcia.
Bona nit.

Relatus ha dit...

O les noies són molt altes o aquests són uns exagerats! Molt divertit

montse ha dit...

Però, si són jubilats mirant com avança l'obra.

kweilan ha dit...

Segur que es traslladaran!

Lluna ha dit...

Més los hi val baixar a ras de terra, onvasaparar!! Segur que tindran millors vistes de tots els angles i corbes possibles.

Bon vespre Joan!!

Elfreelang ha dit...

bona pensada! haurien de tenir molt bona vista! ep bona revetlla!