dimarts, 11 de juny de 2013

Ensenyar-ho tot

Ara que estem a les acaballes d’un curs, potser seria hora de fer un repàs de com va l’ensenyament en aquest país. Com que de ben segur seria molt avorrit de fer-ho, potser prefereixo explicar com hauria de ser per tornar a ensenyar als alumnes i de passada tornar les ganes i la responsabilitat que molts profes,  em consta que han perdut.  Raons no els hi falten.
Que el sistema no funciona i estem de continues baralles és més que sabut de tothom, crec que molta gent hi està acomodada,  no tenen cap motivació per la seva feina, fer res fora del estrictament necessari no comporta cap guany i veient com l’administració tracta al personal s’ha activat el pla: Fem el mínim, sense importar els resultats.
Cada escola ha de funcionar com una empresa privada, amb els diners que la Generalitat aportarà cada any en funció de la capacitat del centre. Entre tots els pares d’alumnes, mitjançant votació, s’escollirà un director que ha de ser l’amo i senyor del centre, sota la supervisió de la Generalitat, doncs hem aprés dels últims esdeveniments que no ens podem fiar de ningú.
Aquest senyor, ha de contractar els professors segons el seu criteri, motivar-los per obtenir resultats i deixar al més puta, que sempre n’hi ha un, sigui el que es queda sense feina.
No es tracta de putejar a ningú, ni de treballar més, ni de cobrar menys. Es tracta de que cadascú agafi la seva feina amb ganes, responsabilitat i millorar el seu valor professional.
Això abaratirà els costos, només hi haurà el personal necessari i aquest serà altament qualificat.

Ja sé que no tothom pot anar al mateix sac, però veure com el director del centre no et sap respondre cap de les tres preguntes que l’hi fas referent al seu centre, fa emprenyar. 

15 comentaris:

Joana ha dit...

Cert, fa emprenyar, però... jo el que trobo ara mateix, almenys al institut on va el meu noi, és molt de desànim.
No saben gaire bé res del que podràn, o no, disposar el proper curs, les coses es trenquen i no les poden arreglar.. etc...
Aixó si, la gent ha de ser responsable amb la seva feina i la seva dedicació.

Glòria ha dit...

Què et puc dir que treballo a una escola concertada amb la Generalitat? Moltes incerteses... Ara, treballem amb il·lusió i ganes, ja t'ho puc ben dir .-)

Lluna ha dit...

Crec que això s'esten a gairebé tots els àmbits públics, llei del mínim esforç, total cobren el mateix a final de mes. Ja sé que no es pot generalitzar, però està tan estes!!!
Tan de bo es pugués du a la pràctica el teu plantejament i no sols a ensenyament.

Bon dia Joan!!

XeXu ha dit...

Massa responsabilitat pel director, que a més, no sabrem mai si és el més qualificat per ostentar el lloc, oi?

sa lluna ha dit...

Segur que una directora ho faria millor!

Deixant les conyes, ara mateix sembla tot una olla de caragols, els que creuen i volen fer coses noves, els que creuen i obliguen a fer marxa enrere, els que diuen però no fan, els que fan i no se'ls reconeix ... i enmig de tots, els que paguen els plats trencats, els fills.

I em pots dir quines preguntes vas fer??
Aferradetes i ànims!

rits ha dit...

De veritat no et va saber respondre res? buf..... entenc la teva emprenyada.

Jpmerch ha dit...

El títol m'ha enganyat, pensava que parlaries de platges i de coses per l'estil.

Glo.Bos.blog ha dit...

Amb entusiasme i il·lusió les coses funcionen. Però la gent actualment està molt desanimada...

joan gasull ha dit...

sa lluna..... Molt simple, hi havia la festa de fi de curs de sisé, vaig preguntar les activitats ja que ningú tenia informació, vaig preguntar quan entregàven els diplomes i si les notes finals les recollien l'últim dia o bé al cap d'uns dies, cap any és igual.
Ja veus, coses ben simples que me les vàren contestar alguns pares, que es veu sabien més que ell.

Loreto Giralt Turón ha dit...

El què es trobaran els nostres fills a l'escola a hores d'ara és una incògnita. Potser els haurem de fer nosaltres les classes!

M. Roser ha dit...

Joan, no vull que et pensis que no té llegit, o que passo de llarg, però avui no comentaré res, sobre aquest tema, perquè no tinc ganes d'obrir un debat que tampoc ens portaria enlloc. Amb tot el respecte, perquè algunes coses que he llegit, m'han sembla injustes.
Petonets.

Laura T. Marcel ha dit...

Potser el dire t'havia d'haver contestat les teves preguntes que tampoc eren cap cosa de l'altre món, però la veritat és que ens estan fent molt mal. El sistema té un mal endèmic i no se pas com s'arreglarà. Però tb és cert el que diu la M. Roser, que aquí hi ha comentaris de gent que no en sap res de com funciona el tema. I el més trist és que des de fora es vegi de manera tan banal. No ens hi enfadem més del que toca.

jomateixa ha dit...

No se si és millor o no, però crec que en alguns països ja ho fan així.
La veritat és que amb tants canvis de lleis i decisions ens faran parar bojos.

ÀnimaAlada ha dit...

i qui et diu que el director/a es mereix el lloc que ocupa? qui et diu que no és un trepa? qui et diu que ens podem refiar del seu criteri? qui et diu que a la seva escola només hi vol amiguets i no bons professionals?

sa lluna ha dit...

Es que tens unes coses, mira què fer aquestes preguntes!!
Aiiiiiiii...quina pena tot plegat!

Gràcies per aclarir-m'ho!! ;)