Ja costa, però al final
arribes a aquesta conclusió, quan veus com som tractats per qui mou els
cordills que ens permeten viure, però fent-nos passar per on ells tenen
calculat.
Oprimeixen, esclafen i busquen
mesures per treure'ns més suc, d’alguna manera som la seva matèria primera per
fer moure els engranatges del seu capitalisme. La seva funció és tenir-nos
controlats, donar-nos el just i necessari per sobreviure i d’alguna manera que
siguem dependents d’ells.
Els poderosos mai han matat
als seus esclaus mentre els són productius, els necessiten per els seus
interessos. Nosaltres tenim la sort de no ser inútils al seu model de societat,
això és el que ens dóna esperança de supervivència.
Vist des del seu costa això
s’anomena democràcia, des del nostre costat és una de les esclavituds més ben
aconseguida, des de que els humans varen decidir que algú havia de manar i la
resta obeïr.
18 comentaris:
Som peons. Com formiguetes, ens volen per això. Per tant, si ja en tens molts fent la feina, pots prescindir d'una colla si ja no et serveixen. I aquests ja s'espavilaran. La denominació 'esclaus' potser sona exagerada, però és certa en el sentit que de vegades sembla que no considerin que tinguem ànima (en sentit figurat, ja saps), tant és el que ens passi, si total no som ni persones, som eines. Doncs les eines ens hauríem de revoltar contra els que ens fan això, perquè nosaltres sabem que no som només això, i que junts podem arribar lluny.
En això consisteix el parasitisme.
Tota la raó.. i a sobre pensant que nosaltres decidim alguna cosa! inutils no se pero ingenus...
Tota la raó.. i a sobre pensant que nosaltres decidim alguna cosa! inutils no se pero ingenus...
Tota la raó.. i a sobre pensant que nosaltres decidim alguna cosa! inutils no se pero ingenus...
"Ver, oir, callar y obedecer... Lo siento pero no me van a convencer!" Faig meves aquestes paraules d'una cançó de Malos Vicios i és que a mi no m'enredaràn.... no vull ser una ovelleta més en aquest corral ple de merda!
I com costa sortir-ne...
Buf, quin mal llegir la crua realitat, l'has descrit prou bé, Garbí.
El problema és que això ja forma part del codi genètic humà. Des de la prehistòria, passant per l'Edat Mitjana, Contemporània i posa-hi les que tu vulguis sempre hi ha hagut qui ha dominat el poder (una minoria) i una majoria que ha hagut d'empassar-se totes les granotes. Poquíssimes excepcions trobaríem a això.
com m'empipa tenir que donar-te la raó !!
Germà de queixes (i de goigs també), ja saps que comparteixo tot, fil per randa
Tens tota la raó no més som peón i jugan amb nosaltres con volen.
De moment poc més podem fer no?
però arriba un dia que ens podem revoltar i aixecar-nos.....oi que es va acabar l'edat mitjana? també es pot acabar la situació actual almenys ho espero
Algun dia no serà així...
He acabat el post que he publicat avui sense haver llegit aquest teu.
Quan vulguis, comencem a cremar bancs. A dins hi podem deixar uns quants polítics i banquers.
El més sorprenent de tot és que ells son quatre mal comptats i nosaltres, la tira.
Com és que ens sentim tan incapaços de capgirar la situació?
Som més, oi?
La veritat és que no sé perquè no acabem amb aquesta situació d'una vegada...de totes maneres sempre acabem patint nosaltres, facin el que facin.
Publica un comentari a l'entrada