dimarts, 12 de març de 2013

Tenir-la sempre a punt


No és agradable, almenys per mi, de veure com la punteta no fa el goig que m’agrada per fer la feina més plaent per ella.
Aleshores ho veig i no me’n puc estar de buscar aquell forat que me la deixarà tal com vull i m’agrada. Posar la punta dins el forat i fer un suau moviment, és quasi un acte instintiu que sense veure el que hi passa allà dins, si en tens la pràctica al corrent, pots saber el punt just on parar, per treure la cosa amb dignitat sense que la punteta es vegi afectada.
Jo la veritat, no puc, no puc escriure amb un llapis de punta arrodonida, m’agrada veure-la afinada, llarga i brillant....que és com més bé llisca. Sobre el paper.

12 comentaris:

Joana ha dit...

És que és molt desagradable.. la punta ben enxerinada!

Glòria ha dit...

XD, tens tota la raó, Garbí ;-)

Alba ha dit...

Jo per això sempre duc una maquineta de fer punta a sobre! :-))

XeXu ha dit...

Fes servir un bolígraf, però ves en compte amb els vessaments... de tinta...

Sílvia ha dit...

Quina metàfora més afinada! :))

Pakiba ha dit...

Sempre tens un acudit a punt i es que es molt important tenirla sempre a punt per escriure..

Dafne ha dit...

I que el llapis sigui llarg, que els dits no s'hi perdin!!!

Carme ha dit...

S'ha de tenir molt a cura de les puntes!!!

No hi ha millor consell que el que tu dónes tenir-la sempre a punt!!!

sargantana ha dit...

dons mira,a mi m'agrada el *puntax*

:o

Thera ha dit...

Bon relat. Per cert, de què se n'ha fet del Puntax!!

pati di fusa ha dit...

A vegades, però, de tan llarga es torça... vull dir que es trenca! ;)

Agnès Setrill. ha dit...

Thera! El "puntax"!!!!!! quin record!
...era més bast! Ni punt de comparació, res de moviments suaus, dur, enèrgic, endavant, endarrera, per un costat i per l'altre...i apa! (era més brut tembé, el que deixava anar s'escampava per tot. ;-)