No ens coneixíem de res, no ens
havíem vist mai, però quan ens vàrem creuar pel carrer no em vaig saber estar
de dir-te molt amablement: Escolta’m, sé que no ens coneixem, però que et
semblaria si passem una tarda de sexe junts? Vaja, si et ve de gust.
Es sentí una sonora plantofada, un qui t’has pensat que sóc.....Però després
de deu passes, vares indicar-me que et seguís.
21 comentaris:
El any comença bé,jejeje.
Bon Any i que segueixi así.
L'hòstia no te la va treure ningú, ji ji ji.
Però noi, ets irressistible!!!
Aquestes que juguen a fer-se les decents no em cauen gaire bé!!! Però si t'has sortit amb la teva doncs ja està bé.
Molt bo Sr. Garbi!!!
Uix, que ella va de digna, i ja veus!!! De fet, l'hòstia ja la tenia, però el que va obtenir més tard, devia valer la pena!!!
Ja et trobava a faltar, hahahhaa!!!!
És que hi han encants que no es poden resistir ni deixar passar de llarg.
Hi ha ofertes que no es poden rebutjar, sembla ser. En aquest cas devia ser de les bones, encara que inicialment costava de pair.
Segur que la va convèncer no per les paraules. Alguna altra cosa devia veure-hi!
Jo hagués actuat al revés: primer et dic que sí, i provo.
Després, si no ho fas bé, et dono una hòstia jejeje.
És que una és així....
I en vas rebre més o la cosa quedà així?
amb educació vas a tot arreu, encara que amb hòstia inclosa :-)
Jo en conec una que feia servir la mateixa tècnica, li devia agradar això de les bufetades prèvies...
Segur que el que menys recordes és la plantofada no? :)
Amb això de la bufetada m'has fet pensat en les ombres que estan tan de moda!!! Bon relat!
Li va agradar com va reaccionar a la plantofada...sexe dur? li va dir ella, desprès de les deu passes. :)
Aferrades!!
Compte! et conduirà a un carrer fosc i et deixarà nu.
Senyor Gasull, baixi al carrer i veurà que aquesta història que expliqueu queda molt allunyada de la realitat del carrer... que s'acabaria en la sonora boletada! ;p
Com a història no està malament, però coincideixo amb el Porquet. La imaginació, de vegades, fa més mal que cap bufa.
Ja es sap, de portes cap a fora tothom fingeix però cap endins... Les persones s'alliberen!
Bon relat, Garbí :)
Bon any!
És allò que diuen :quan les dones diuen NO és que Sí...
jejjee
La vida et dóna moltes hòsties, però d'aquesta sembla sortir una relació sado-masoca.
caram caram.....i després.....més plantofades o assots o.....era una ama?
Publica un comentari a l'entrada