dijous, 3 de gener de 2013

Amb educació


No ens coneixíem de res, no ens havíem vist mai, però quan ens vàrem creuar pel carrer no em vaig saber estar de dir-te molt amablement: Escolta’m, sé que no ens coneixem, però que et semblaria si passem una tarda de sexe junts? Vaja, si et ve de gust.
Es  sentí una sonora plantofada,  un qui t’has pensat que sóc.....Però després de deu passes,  vares  indicar-me que et seguís.

21 comentaris:

Pakiba ha dit...

El any comença bé,jejeje.


Bon Any i que segueixi así.

Glòria ha dit...

L'hòstia no te la va treure ningú, ji ji ji.
Però noi, ets irressistible!!!

Ssshhh ha dit...

Aquestes que juguen a fer-se les decents no em cauen gaire bé!!! Però si t'has sortit amb la teva doncs ja està bé.
Molt bo Sr. Garbi!!!

Dafne ha dit...

Uix, que ella va de digna, i ja veus!!! De fet, l'hòstia ja la tenia, però el que va obtenir més tard, devia valer la pena!!!
Ja et trobava a faltar, hahahhaa!!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

És que hi han encants que no es poden resistir ni deixar passar de llarg.

XeXu ha dit...

Hi ha ofertes que no es poden rebutjar, sembla ser. En aquest cas devia ser de les bones, encara que inicialment costava de pair.

rits ha dit...

Segur que la va convèncer no per les paraules. Alguna altra cosa devia veure-hi!

belkis ha dit...

Jo hagués actuat al revés: primer et dic que sí, i provo.
Després, si no ho fas bé, et dono una hòstia jejeje.
És que una és així....

Jpmerch ha dit...

I en vas rebre més o la cosa quedà així?

Quadern de mots ha dit...

amb educació vas a tot arreu, encara que amb hòstia inclosa :-)

jomateixa ha dit...

Jo en conec una que feia servir la mateixa tècnica, li devia agradar això de les bufetades prèvies...

Joana ha dit...

Segur que el que menys recordes és la plantofada no? :)

Thera ha dit...

Amb això de la bufetada m'has fet pensat en les ombres que estan tan de moda!!! Bon relat!

sa lluna ha dit...

Li va agradar com va reaccionar a la plantofada...sexe dur? li va dir ella, desprès de les deu passes. :)

Aferrades!!

montse ha dit...

Compte! et conduirà a un carrer fosc i et deixarà nu.

El porquet ha dit...

Senyor Gasull, baixi al carrer i veurà que aquesta història que expliqueu queda molt allunyada de la realitat del carrer... que s'acabaria en la sonora boletada! ;p

Joan ha dit...

Com a història no està malament, però coincideixo amb el Porquet. La imaginació, de vegades, fa més mal que cap bufa.

Miss Yuste ha dit...

Ja es sap, de portes cap a fora tothom fingeix però cap endins... Les persones s'alliberen!

Bon relat, Garbí :)

Bon any!

Joana ha dit...

És allò que diuen :quan les dones diuen NO és que Sí...
jejjee

Rafel ha dit...

La vida et dóna moltes hòsties, però d'aquesta sembla sortir una relació sado-masoca.

Elfreelang ha dit...

caram caram.....i després.....més plantofades o assots o.....era una ama?