Aquesta és la meva proposta a Relats Conjunts
Cada dia et veia
reposant en el vell banc de fusta, cada dia pensava entre mi, l’hi has de dir
alguna cosa. Però la realitat és que cada dia marxava amb el cap baix, avergonyit de no saber dir-te
res.
Potser la manera
era avançar-se als fets i anar-hi abans, quan tu vinguessis hauríem de
compartir el banc. Tindria la feina a
mig fer, tot seria més fàcil per dir-te alguna cosa.
Avui una hora abans
del habitual, nerviós i amb presses, he anat al parc a prendre possessió del
banc, només calia esperar, tot aniria bé. Fins i tot es respirava en l’aire un
aroma diferent.
Fa molta estona, tu
no has fet acte de presència i jo em sento aferrat al banc. Llavors he vist un
paper en blanc al terra, al agafar-lo i girar-lo han aparegut unes lletres ben
clares que deien: Acabat de pintar.
25 comentaris:
Falta... sí que li fa, sí, que el pintin!
Però no hi ha com anar atabalat i amb el cap als núvols per badar de valent!
:) Gràcies pel somriure!
No deixis que aquest rètol et faci trontollar una bona trobada.
Ostres tu, jo que m'esperava un final emotiu... quines coses tens... amb el cul tot blanc aconseguirà la noia??
Bé m'agradaria veure com te ha quedat el cul, pero no deixis que aixó t'amargui el dia.
No era el seu dia! ^0^ El final ha estat una sorpresa,,,Molt millor del que havia imaginat.
ara deus anar pel bosc amb cul de cebra .. ves en compte igual et lligues algun animalot..:)
Bon relat!
Això és el que passa per estar pensant en una altra cosa...m'ha agradat!
Potser sigui el principi de la història d´amor,
que ella arribi i li fagi gràcia i comensin a parlar...
tot pot passar!!
M´ha encantat ;)
M'ha agradat molt, m'has fet treure un bon somriure!! Salut!
Ja ja ja!
A mi em va passar una vegada!
Amb un banc de color verd!! :D
Quin final més inesperat. La meva ment calenturienta pensava que el paper l'havia deixat la noia, anotant la seva adreça i dient-li "vine, t'espero". O potser, en plan melodramàtic: "no puc esperar-te, no tornaré mai més a aquest banc".
En canvi, divertidíssim, inesperat.
La noia deuria veure el rètol i aniria a seure en un altre lloc.
Boníssim, i no parles de sexe ;-)
Les presses no són bones amigues...I debies anar mudat de trinca, segur!jejej
Ets genial :) m'ha encantat! un petonàs.
A partir d'ara aniré en compte a on m'assec.
Per si de cas esperaré dret.
M'has fet riure i això és bo de bon matí.
Salut, Garbí.
Molt bo, llàstima que no s'adonés que l'aroma diferent que es respirava a l'aire... era de pintura. ;-D
Quina putada! I de quin color el van pintar? Perquè si almenys fes conjunt amb els pantalons, doncs mira! :P
Bravíssimo garbi! Un altre cop un final inesperat i sorprenent! Tens una imaginació recargolada i inesgotable!
Ja és mala sort, ja...
Però JOAN!! Jo que esperava un final tendre i romàntic!! hahahaha
Molt divertit això de "l'aroma diferent" i sentir-se "aferrat al banc" :-DDD
Jo no esperava cap final tendre, esperava una bona carbassa per part de la noia... però no m'esperava aquesta cagada! Hehehe! Ai, que l'amor distreu...
hehehe! un final boníssim! pobre noi! si fos ella, igual anava i m'hi asseia tb.... mmmm, no, va ser que no ho faria, xò potser li portaria una gabardina.
Molt bona, l'absència d'ella la trono sospitosa, a veure si el va pintar cansada de trobar-se'l tan rònec.
molt bo! quina gràcia
Molt bo!!!
Publica un comentari a l'entrada