dimecres, 25 d’abril de 2012

Gronxador (Relats Conjunts)


Aquesta és la meva proposta a Relats Conjunts


Cada dia et veia reposant en el vell banc de fusta, cada dia pensava entre mi, l’hi has de dir alguna cosa. Però la realitat és que cada dia marxava  amb el cap baix, avergonyit de no saber dir-te res.
Potser la manera era avançar-se als fets i anar-hi abans, quan tu vinguessis hauríem de compartir  el banc. Tindria la feina a mig fer, tot seria més fàcil per dir-te alguna cosa.
Avui una hora abans del habitual, nerviós i amb presses, he anat al parc a prendre possessió del banc, només calia esperar, tot aniria bé. Fins i tot es respirava en l’aire un aroma diferent.
Fa molta estona, tu no has fet acte de presència i jo em sento aferrat al banc. Llavors he vist un paper en blanc al terra, al agafar-lo i girar-lo han aparegut unes lletres ben clares que deien: Acabat de pintar.

25 comentaris:

Carme ha dit...

Falta... sí que li fa, sí, que el pintin!

Però no hi ha com anar atabalat i amb el cap als núvols per badar de valent!

:) Gràcies pel somriure!

montse ha dit...

No deixis que aquest rètol et faci trontollar una bona trobada.

XeXu ha dit...

Ostres tu, jo que m'esperava un final emotiu... quines coses tens... amb el cul tot blanc aconseguirà la noia??

Pakiba ha dit...

Bé m'agradaria veure com te ha quedat el cul, pero no deixis que aixó t'amargui el dia.

Pilar ha dit...

No era el seu dia! ^0^ El final ha estat una sorpresa,,,Molt millor del que havia imaginat.

lolita lagarto ha dit...

ara deus anar pel bosc amb cul de cebra .. ves en compte igual et lligues algun animalot..:)
Bon relat!

Elfreelang ha dit...

Això és el que passa per estar pensant en una altra cosa...m'ha agradat!

sa lluna ha dit...

Potser sigui el principi de la història d´amor,
que ella arribi i li fagi gràcia i comensin a parlar...
tot pot passar!!

M´ha encantat ;)

Ventafocs x ha dit...

M'ha agradat molt, m'has fet treure un bon somriure!! Salut!

Gerònima ha dit...

Ja ja ja!
A mi em va passar una vegada!
Amb un banc de color verd!! :D

belkis ha dit...

Quin final més inesperat. La meva ment calenturienta pensava que el paper l'havia deixat la noia, anotant la seva adreça i dient-li "vine, t'espero". O potser, en plan melodramàtic: "no puc esperar-te, no tornaré mai més a aquest banc".
En canvi, divertidíssim, inesperat.
La noia deuria veure el rètol i aniria a seure en un altre lloc.

Glòria ha dit...

Boníssim, i no parles de sexe ;-)

Joana ha dit...

Les presses no són bones amigues...I debies anar mudat de trinca, segur!jejej

Lucia Luna ha dit...

Ets genial :) m'ha encantat! un petonàs.

Pep ha dit...

A partir d'ara aniré en compte a on m'assec.
Per si de cas esperaré dret.
M'has fet riure i això és bo de bon matí.
Salut, Garbí.

McAbeu ha dit...

Molt bo, llàstima que no s'adonés que l'aroma diferent que es respirava a l'aire... era de pintura. ;-D

Alba ha dit...

Quina putada! I de quin color el van pintar? Perquè si almenys fes conjunt amb els pantalons, doncs mira! :P

El porquet ha dit...

Bravíssimo garbi! Un altre cop un final inesperat i sorprenent! Tens una imaginació recargolada i inesgotable!

jomateixa ha dit...

Ja és mala sort, ja...

Assumpta ha dit...

Però JOAN!! Jo que esperava un final tendre i romàntic!! hahahaha

Molt divertit això de "l'aroma diferent" i sentir-se "aferrat al banc" :-DDD

Yáiza ha dit...

Jo no esperava cap final tendre, esperava una bona carbassa per part de la noia... però no m'esperava aquesta cagada! Hehehe! Ai, que l'amor distreu...

rits ha dit...

hehehe! un final boníssim! pobre noi! si fos ella, igual anava i m'hi asseia tb.... mmmm, no, va ser que no ho faria, xò potser li portaria una gabardina.

Rafel ha dit...

Molt bona, l'absència d'ella la trono sospitosa, a veure si el va pintar cansada de trobar-se'l tan rònec.

khalina ha dit...

molt bo! quina gràcia

kweilan ha dit...

Molt bo!!!