No
em considero de cap ram encara que estigui encasellat en el de la meva feina,
per pura subsistència. Sort que hi estem a gust i que duri.
Però
avui és un altre ram, aquell que ens han imposat i que molts seguim per les
costums ensenyades d’abans i no per la festa en sí. Podríem dir d’avui que és
el tret de sortida del canvi estacional en que antigament tothom estrenava el
vestit d’estiu per anar a beneí palmes i palmons, en una guerra on és jugava
amb picardia, qui tenia un poder adquisitiu més elevat per mostrar-se el més
engalanat del poble. Ara tot això ha passat una mica a la història per mèrits
propis dels organitzadors, encara que sempre queden restes, que com no,
respectem.
Per
el meu en particular, i haurà trobada al voltant d’una taula, cosa gens
estranya en la nostre cultura, menjarem tortell amb forat inclòs i la farem petar una estona. Tot això
també pot significar el tret de sortida del canvi estacional, encara que per
respecte a la crisi econòmica no estrenem res......Bé, jo m’he pintat un parell d'ungles,
això és nou . Valdrà? Per mi si.
.jpg)
El dia del Ram no és un dia qualsevol.....és un dia de festa, aprofiteu-lo al màxim, igual que tots els altres. Tots poden ser únics i de fet, ho són.
17 comentaris:
He he he, doncs el color fucsia no et queda gens malament. Bona estrena!
Jo no sé pas que estrenar...
Jo cel.lebrava aquest dia més per tradició que per altra cosa.
Fa uns anys que vaig deixar de fer-ho. Per mi avui seria un diumenge com un altre qualsevol, però no ho és.... avui és l'aniversari d'una de les dues persones que més estimo en el món i faré que sigui un dia especial per ell.
Ara m'arreglaré per sortir i potser em pinti les ungles, però totes, Joan...que la crisi no s'agreujarà més per dues o tres gotetes més d'esmalt.
Però et queda molt bé, molt maco! jajajaja
Pero noi aquest fucsia ja et combina?
Uauuuuuuuu mira que ja l´has fet únic!
Veure´t amb les ungles pintades (no totes) m´ha fet treure un somriure i no és pel fet de pintar-les, no!
és que m´he imaginat la teva cara al fer-ho ;)
Et queda molt afavorit el color rosa!
Doncs tens raó... tots els dies són únics i tots s'han d'aprofitar tan si hi ha rams pel mig com si no!
Visca el bon temps!!!
Un peu ben maco :)
Ho recordo, a casa, amb 10 fills, era difícil estrenar cap més dia que avui.
Triunfaràs com la coca-cola Garbi!
:)
Bon Diumenge!
En la vida he beneït la palma ni el palmó, a casa no hem estat massa d'aquestes tradicions. De menjar sí, és clar. El que no acabo d'entendre és la relació d'això amb pintar-se les ungles dels peus. Què m'estic perdent?
Uff!! No sóc gaire de palmes i palmons. Si de cas de de palmeres, de les de xocolata de les pastisseries.
Ah! No em crec que siguin els teus peus. Semblem peus de dona!!!!
Jo vaig fer la Primera Comunió el dia del Ram, però per mi ja ha perdut tot el seu sentit. Avui he anat de fira... i el bon dinar en família que no falti.
Per cert, quin peu més guapo!L'altre és igual? Ungla sí, ungla no... és la nova moda? Sí no ho és crec que aviat ho serà, almenys surt més a compte, ;)
Fa anys i panys que no celebro el dia de rams amb palma ni palmó...però això de pintar-se les ungles dels peus ho trobo interessant! Bona setmana!
Palmes i palmons em sona a infantesa, em sembla que des que tenia set o vuit anys no n'he tornat a veure (excepte ahir, passejant per la Rbla Catalunya de Barcelona, on sóc uns dies de vacances).
Pintat d'ungles en època de crisi, una sí una no, per estalviar :-)
Jo no celebro festes religioses com a tals. El diumenge de Rams, tampoc; però el llorer de casa sempre és beneït.
Això de les ungles no ho acabo d'entendre. Potser són colors fosforescents per quan ho fas a les fosques :D
A cas no recordo ni palmes ni palmons ni res semblant de fa mooooolts anys.
I estic, com la majoria, absolutament desconcertat pel fetitxisme de les ungles.
Aquesta estrena de color fúcsia no passa desapercebuda.
Eiii! tens un peu molt macooo :)
si, noi, tots els dies haurien de ser especials, i això no més ho podem aconseguir nosaltres, un petonás
JAJAJAAJ El teu peu es força femení! molt més maco que el de molts homes!
Jo de petita havia celebrat molt el que comentes.La mare sempre ens feia estrenar coses, fins i tot les calcetes i mitjons. Tot era d'estrena. Anavem a beneir la palma (a mi sempre em feia enveja la dels nens, perquè la podien picar al terra amb tota la força i jo no....) i ens ajuntavem tota la familia. Ja de gran mai ho he fet. Ni he batejat els fills.. aquest diumenge vam aprofitar per fer una gran caminada amb amics per la montanya. I vam fer el cim! vam caminar més de 8,5kms i el meu petit de 4 anys també! això si que es mereix un bon ram de flors, no?
Publica un comentari a l'entrada