Llegir Eduard
Punset sempre sorprèn, tot i que no m’hi he endinsat massa encara en el seu
Viatge a l’optimisme, m’ha conquistat la seva manera de veure les coses. De fet
com sempre.
Quan anomena els
grans descobriments que han canviat el món
posa en segon lloc el que semblaria a primera vista una bestiesa, però que un
cop passat per el seu sedàs no resulta tant desbarbat.
Veient que la vida
s’allarga per els humans en dos anys i mig cada dècada, i que un percentatge
alt dels mascles d’aquest planeta al voltant dels cinquanta anys, tenen
disfuncions erèctils, s’atreveix a pronosticar que la Viagra n’és un d’ells,
vaticinant un negoci pròsper a la farmacèutica que en té comprada la patén. Es
veu que la satisfacció de poder continuar sense problemes qualsevol afer
horitzontal, és una peça clau per la felicitat humana.
Potser si, que no
cal preocupar-nos tant per allà on anem, si pensant-ho fredament, ningú sap quin futur serà
el més immediat, per més promeses o entrebancs ens hi posin.
18 comentaris:
La veritat és que ens preocupem per massa coses i m'atreveixo a dir que de vegades són coses banals, hauríem de ser més optimistes i ocupar-nos i preocupar-nos de les coses que veritablement són importants.
Bona nit :)
Mentre tinguem Viagra que s'ensorri el món? i ens serà igual? :)
A mi aquest home sempre m'ha semblat un xarlatà, ho sento. No em fa gens de gràcia que vagi dient coses d'aquestes, que no deixen de ser ocurrències i prou. Ai, quina mania li tinc!!
L'únic que he vist o llegit d'ell és l'entrevista que li va fer l'Albert Om a El Convidat. No en tinc cap opinió massa formada, però està clar que és tot un personatge.
I sí, estic d'acord amb tu, que més val que pensem en el dia a dia, i en l'endemà més immediat, si de cas, i ens preocupem menys pels futurs llunyans.
mmm, de moment no tinc formada cap idea sobre el viagra, potser d'aquí uns anys a saber si li agrairé la sentència al Punset!
A mi Punset no em fa gaire el pes i els seus llibres menys, xò això de l'optimisme a mi m'aniria de perles saber-ho trobar.
No m'he llegit cap llibre seu, però mira, quan el veig per la tele em fa gràcia... una estona.
La veritat és que, a part de la importància íntima que el sexe té per a cadascú, en general se li dóna massa importància pública.
Vendre Viagra és tan negoci com ho és tenir la gent preocupada pel sexe. De fet, si no fos per les pulsions sexuals el món de la publicitat s'ensorraria. Tenir la població calenta ven.
Com a benefici personal, un hi hagi una bona aspirina...
No m'he llegir cap llibre dell,peró la britat es que no en tinc ganes,en cau una mica malament ,el trovo un pel pocasolta.
A mi no em desagrada el Punset,tinc pendent llegir alguna cosa seva... no ho he fet mai! però estic més que convençuda que escriu coses molt bones.
El tinc a la tauleta de nit, a la muntanyeta de llibres per llegir.
No sé si descobriré res de nou, però reconec que m'encanta quan li fan entrevistes i respon "Es fantáááástico...".
Jo treballo amb cientifics punters arreu del mon. Dels millors en Nanotecnologia. I en Punxet no està gaire ben vist. De fet es economista, no cientific. Però en la meva opinió personal, crec que qualsevol que apropi la ciència al gran public es benvingut. Potser no es el mes ortodox, potser no el més savi, però qui s'ha atrevit fins ara a parlar de ciència a la tele i tenir audiència?
Només cal anar un dia d'urgències per entendre que és millor pensar no el dia a dia, sinó el minut a minut.
Riure dels problemes i respirar l'aire fresc de la matinada, fer un cafè amb l'amic que fa dies que no veus, sentir a dins teu una posta de sol i pensar que som afortunats per tenir el que tenim.
Salut.
Estic totalment d'acord amb en Pep... potser quan siguem vellets el viagra ens ajudarà a mantenir les ereccions per més temps (bé, a mi no...)però, i si un no se'n recorda com fer funcionar la cosa? ;) Bon cap de setmana, Joan!
Crec que hauriem de fer, cada dia,
un viatge al optimisme...
amb viagra o sense ;)
Bona nit.
Sí, molt bé, d'acord, però a mi de què coi em serveix la Viagra? Vull dir, ehem, ja m'entens... quan tens el cap per d'altres coses, no hi ha ganes de res...
Ara, el Punset sol, solet, és una oda a l'optimisme, a mi em fa riure sempre i el paio, sovint les clava!
Petons guapíssim!
He llegit els seus llibre i els he trobat interessant, com a mínim fan pensar. Aquest últim l'he trobat repetitiu i se'm ha fet un xic pesat.
I jo que no li trobo el què a en Punset... però bé, sobre gustos...
Res a dir!!!
Publica un comentari a l'entrada