Jo sóc feliç amb
ella, no ens demanem res, quan tenim ganes ens veiem, quan no, jo gaudeixo de
la meva preuada solteria.
El temps passa,
potser no és el millor camí, però et venç i et convenç el sentiment de
llibertat que portes dins. Perquè canviar?
Fins que un dia,
vas a un sopar de feina i un company et presenta la seva dona.
Molt de gust,
Marta.
29 comentaris:
boníssim, Garbí.
sorpreses que et dona la vida ¡¡
:D he, he, he...
Glups! Quin gir final! I quina cara se'ls deu quedar als dos...
juasssssssssssssssssssssss!
de cada dia millores els 69,
ets tot un artista!
Molt bò, molt bò. molt bò...
I el cor s'accelera, i el desig els crema!!!
Cada dia et superes més amb les 69 paraules. Pobret en quina cara es quedaria.
Uauuuuuuuuuuuuuu!! T'ha quedat rodó!! M'encanta!!
Ja saps... "la vida te da sorpresas..."
M'ha agradat molt!
lo bueno si breve..dos veces bueno
ets un crack!
petons
Caram! Només una pregunta, tu què feies a "l'altra vida"? Genial, felicitats!
Mmmmmm, com m'agraden els 69 ! Cada dia més !!!
Molt bo! :-D
No s'hi ha d'anar mai als sopars de feina!
la llibertat tira..:)
Ens atreu els joc clandestí.
Caram, caram. Tothom amaga sorpreses. Ben rodó, sí senyor.
La típica cosa que qualsevol parella d'amants hauria de mirar d'evitar... ;)
Per cert, m'acabo de fixar en la teva fotografia de la barra lateral, la de les cinc mans. És molt bonica. Junts i endavant!
... i la trama és complica! ...
:D
Ostres quin salt ha de fer-te el cor, si t'hi trobes....
Sempre es vol més eh?
I llavors es posa el barret de cowboy i diu... Suellen ets un pendó...
Continuarà... ?
Doncs jo podria ser ella, i no saps com em fot!
Toca estimar-lo, cuidar-lo, estar al seu costat… fins que la mort ens separi, tal i com ens van dir aquell dia tant llunyà. I jo m’havia fet a la idea, ho tenia assumit. I la vida transcorria amb normalitat fins aquella nit que li vaig acompañar a un sopar d’empresa i vaig conèixer al Garbí; ara el meu desig ocult, aletargat durant anys, ja tenia cara i nom. Marta
(El 69 és el meu número de dues xifres favorit. No sabia que a tu se't donava tant bé jajaja. Perdona l'atreviment d'haver intentat correspondre la teva maestria també amb 69 paraules)
Aixxxx quin moment, ja m'estic fent la pel·lícula...
uau!
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vidaaaa...
que bo! un petonás, i continua amb la teva felicitat :)
Som fràgils sentimentalment i emocionalment.......
Porto estona llegint-te i m'encanta el teu humor! Felicitats pel bloc!
Una abraçada, Roser.
Publica un comentari a l'entrada