Vaig haver de
córrer molt, cada cop sentia les seves passes més a prop i les meves forces més
minses. Les cames buides de força per els moments abans viscuts, em portaren a
caure dins una vauma fosca. Em feia invisible als ulls del pare de la jove.
Aleshores, l’olor
de les meves mans em provocaren un somriure que em deia: Val la pena córrer
aquest risc, cada nit.
16 comentaris:
Mi-te'l ell que espavilat! Ara a escapar-se del pare, però abans ja ha fet la feina!
Feina feta no fa destorb! Quin figura aquest!
Adrenalina pura i...dura
amb una pinzellada de morbositat!
Molt bò aquest 69, si senyor!
Compte amb els pares que volen preservar l'honra de les filles, són perillosos!
:) esport de risc...
Ni una més ni una menys 69 exactes.
I molt bo el escrit!!
Petonets
Al final hi trobaràs més gust a l'emoció de la persecució que a l'estada amb la noia!
I tan que val la pena córrer cada nit ¡¡¡
Qui no arrisca no la fica!
Hmm... ara dubto; no era ben bé així, oi?
Aquest nombre és més interessant, i dóna més joc del que pensem! :)
Un mini-relat molt graciós i que no li sobra ni li manca res!
Qui no ha fet alguna vegades aquet esport?, potser 69 vegades no pero si alguna.
Deliciós..
Bon escrit, si senyor, m'has sorpres :)
hehehe, punyetero! com es pateix de vegades!
Uuummm, les olors...
Ja ja ja! ni te'n falta ni te'n sobra cap!
:)
Publica un comentari a l'entrada