dilluns, 12 de març del 2012

Córrer


Vaig haver de córrer molt, cada cop sentia les seves passes més a prop i les meves forces més minses. Les cames buides de força per els moments abans viscuts, em portaren a caure dins una vauma fosca. Em feia invisible als ulls del pare de la jove.
Aleshores, l’olor de les meves mans em provocaren un somriure que em deia: Val la pena córrer aquest risc, cada nit. 

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Mi-te'l ell que espavilat! Ara a escapar-se del pare, però abans ja ha fet la feina!

El porquet ha dit...

Feina feta no fa destorb! Quin figura aquest!

sa lluna ha dit...

Adrenalina pura i...dura
amb una pinzellada de morbositat!

Molt bò aquest 69, si senyor!

magazine.cat ha dit...

Compte amb els pares que volen preservar l'honra de les filles, són perillosos!

Carme Rosanas ha dit...

:) esport de risc...

lisebe ha dit...

Ni una més ni una menys 69 exactes.

I molt bo el escrit!!

Petonets

Tirant lo Bloc ha dit...

Al final hi trobaràs més gust a l'emoció de la persecució que a l'estada amb la noia!

Pep ha dit...

I tan que val la pena córrer cada nit ¡¡¡

Ferran Porta ha dit...

Qui no arrisca no la fica!

Hmm... ara dubto; no era ben bé així, oi?

Anònim ha dit...

Aquest nombre és més interessant, i dóna més joc del que pensem! :)

Un mini-relat molt graciós i que no li sobra ni li manca res!

Pakiba ha dit...

Qui no ha fet alguna vegades aquet esport?, potser 69 vegades no pero si alguna.

Joana ha dit...

Deliciós..

Lucia Luna ha dit...

Bon escrit, si senyor, m'has sorpres :)

rits ha dit...

hehehe, punyetero! com es pateix de vegades!

Anònim ha dit...

Uuummm, les olors...

Gerònima ha dit...

Ja ja ja! ni te'n falta ni te'n sobra cap!
:)