Tres de seguits....sense parar

Amb més de quaranta cinc i amb menys de cinquanta, encara he aconseguit, fotre’n tres de seguits sense parar, amb il·lusió, i amb cert ritme, he arribat al tercer. Cal dir que no hem sento gens cansat, potser el ritme pausat hi ajuda, però em sento amb ganes d’anar per el quart, això sí, agafant una mica d’aire. El secret de poder aguantar-ne tres, no és més que envoltar-te de gènere de qualitat, que just és qui melosament amb les seves constats provocacions et convencen ràpidament de fotre el quart.

No saps mai com i perquè comences les coses, però de vegades obtens resultats que no t’esperaves, com està tres anys enganxat al blog sense cansar-te’n, amb ganes de veure que diu la gent, participant a jocs o propostes que et fan trencar la closca amb alegria i sorprès per estar per segon any nominat a C@ts.

No sóc d’escriure massa, amb tres anys han estat quatre-cents dos apunts, però cada un d’ells fets amb ganes de dir alguna cosa, encara que sigui enredant la troca, parlant amb segones, cosa que ús ben asseguro que és part de la meva manera de ser.

No estic orgullós del blog, ni de mi, estic orgullós de tots vosaltres que amb més o menys intensitat hi sou, i això és l’espurna que fa que se’m torni a posar.......la inspiració a punt, per fotre el quart......i sense parar.