diumenge, 14 d’agost de 2011

Efecte creuer


Ara que és època de vacances, que un mateix està a punt de fer les seves, que la xarxa va plena d’experiències i d’ofertes, m’adono una vegada més del problema que representen els creuers per gaudir d’un turisme de qualitat. De tots és sabut que allà on desembarquen, col·lapsen, i que els botiguers i restauradors es deuen fregar les mans esperant que els seus ocupants buidin part de les seves carteres en l’oferta que ells han preparat amb el més maleït dels esquers, la vista.

Però veient la massificació que ultimament s’està donant de les ciutats flotants, fa que el turista, visitant de tota la vida, hagi de planificar el seu viatge pendent dels creuers que hi hagin atracats al port, i que voleu que us digui, això és treure part de l’encant d’una ciutat. Per exemple, no és el mateix visitar Venècia un dia normal que ja de per si hi ha molta gent, a un dia que hi ha dos creuers aparcats.

Potser és que no sóc gaire amic dels creuers, però és força evident el que passa cada vegada que un d’aquests monstres arriba a port. Navegant per la xarxa he vist aquest, per un moment m’he parat a pensar que passarà quan els seus vuit mil passatgers posin els peus a terra, rellotge en mà per visitar tot el que està posat al catàleg de reclam i que s’ha de portar la foto feta com si d’un trofeu es tractés.

Això no és qualitat, ni per els de dins, ni per els de terra ferma, això és a la meva manera de veure, una mala manera d’esprémer un negoci que tenia el seu encant.



16 comentaris:

SM ha dit...

Un cop vaig fer un creuer i l'efecte és el que dius. No cal un supervaixell d'aquests: sovint en coincideixen dos o tres de cop a port. Imagina´t què passa en una petita illa caribenya.

Yáiza ha dit...

Toques un tema interessant. Jo vaig fer un creuer fa uns anys amb la família, i tot i que en aquell moment l'experiència no em va desagradar, amb els anys he començat a fer vacances pel meu compte i tinc clar que aquesta manera de viatjar no fa pas per mi. A mi m'agrada plantar-me a un lloc i anar a la meva, que ningú em faci anar a toc de xiulet amunt i avall, i que ningú no em digui què he de visitar.

De totes maneres, conec molta gent que s'ha apuntat a la moda dels creuers. Sempre havia pensat que era un model de turisme pensat per gent més gran o que li fa mandra haver de pensar per ells mateixos què volen visitar i com. Ben mirat, és ben còmode que et portin a tot arreu... però té poc mèrit, oi? El cas és que s'han posat de moda, i han aconseguit oferir preus assequibles per una família de classe mitjana (per acabar-ho d'adobar, tot sovint els nens surten de franc!). També hi ha gent que ho entén com una manera de fer un "tastet" de molts llocs diferents i veure-ho tot una mica. Però això és quelcom que has de triar quan viatges, amb o sense creuers... pots optar per visitar menys llocs, però conèixer-los a fons, o pots provar d'anar a tot arreu, tot i que només vegis l'equivalent a la Sagrada Família de cada ciutat visitada. Tot són gustos, suposo!

Quan sigui una dona entrada en anys, assentada i sobretot molt adinerada, potser em dedicaré a fer creuers mega-pijos i molt luxosos per llocs ultra-fashions i em miraré per sobre l'espatlla les joves motxillers que em creui pel meu camí! (Hahaha!) Mentrestant... cotxe i manta, i a conèixer món!

Ferran ha dit...

Ei, ei, ei, res de malparlar dels creuers, eh? Jo n'he fet dos (la família, que és així de generosa) i què voleu que us digui: encantat de la vida. D'acord, no cal fer-ne un al mes, però com a cosa de tant en tant no està gens malament, trobo: mar arreu, piscines, l'esperit "estic de vacances" es respira per tot el vaixell... M'ho he passat la mar de bé, totes dues vegades.

Altra cosa és que, sí, d'acord, si coincideixen uns quants vaixells a port deu ser un xic com agafar el metro en hora punta!

Anna ha dit...

Totalment d'acord amb en Ferran. He tingut la sort de fer-ne dos i ostres .... ;)
Suposo que també depèn del port on estigui però si en quan arriba, els autocars ja s'emporten a la gent a les diferents excursions, la cosa es diversifica ...

formiga ha dit...

Jo, pobre de mi, només he fet ruta en popera, i per la mediterrània, hàbitat de la meva macrocolònia...

Joana ha dit...

Ara m'has desanimat... amb el meu nen en volem fer un, quan es pugui, però m'has tret les ganes. :)

XeXu ha dit...

Però vols dir que a la gent que vagi en aquest creuer, aquest concretament que ensenyes, els cal baixar del trasto. Allà tenen de tot, més coses de les que trobaran a terra. Jo no he fet mai un creuer, però trobo que aquests de súper-luxe que hi ha són per gaudir de les comoditats que tenen, que no són poques, ja que probablement és com un hotel de deu estrelles, i a terra no hi ha ni de lluny un complex igual.

rits ha dit...

I el mal que estan fent a les aigües aquests trastins.....

El porquet ha dit...

Això és un creuer o la nau d'Star Trek?

La veritat és que no sóc amant dels creures, però sempre m'ho havia mirat des de l'òptica del viatjant. No m'havia plantejat les repercussions que pot tenir pels visitants de terra ferma l'arribada d'una bestiota com aquestes.

Bona reflexió, la veritat, és que no hi havia pensat mai!

Laia ha dit...

Jo és que en un creuer d'aquests amb tant luxe no m'hi veig... Ni en restaurants de luxe, ni discoteques megapijes, ni llocs així... és que no encaixo, som incompatibles.

Estic molt d'acord amb la Yaiza, no descarto mai fer un creuer... però no ara, sinó quan ja tingui una edat. I no m'ho havia plantejat mai, això d'haver de programar vacances en funció dels creuers! Penseu en tot, nois!

Pakiba ha dit...

A mi com no m'agrada ferlos, la britat que ni penso en ells.
Pero la teva reflexió es molt bona.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Eduard Ariza ha dit...

A mi m'agraden els creuers, però s'han de mirar amb foça curar per evitar problemes. Sinó són molts dies d'alt d'un vaixell en el qual no hi ets còmode.

jomateixa ha dit...

el meu marit fa temps que hi voldria anar, però crec que si vols veure-ho tot quan es para no gaudeixes del vaixell i si gaudeixes del vaixell e perds les ciutats... potser si que al final resulta que t'estresses...?
si en faig algun ja us ho explicaré... jeje

Joan ha dit...

Ni n'he fet ni m'atrauen. M'agrada decidir on i quan poso l'àncora. Però hi ha món per tots.

_MeiA_ ha dit...

Vaig fer un creuer l'any passat, una manera de viatjar molt diferent del què estic acostumada... i la veritat, que ho tornaria a repetir amb els ulls tancats. Sense cap mena de dubte.

Aquest any no tinc vacances, però per l'any que vé ja estem pensant alguna altre coseta diferent... ;-)