Ja fa algunes setmanes, masses per el meu gust, que els divendres venen acompanyats sempre de problemes i contrarietats d’última hora i que et fan començar el cap de setmana amb mal regust de boca, doncs saps que el dilluns, només d’encetar la setmana, ja serà de color marró o el tens damunt la taula per arreglar.
Potser portava massa temps acostumat a gaudir dels divendres com a preàmbul del fi de setmana, treballant-ho en els seus dies precedents perquè així fos. Ara per la qüestió que sigui ( ves per on, no sigui la crisi) que se’m ha girat la truita i sempre tinc problemes.
En sóc conscient de que ja me’ls agafo amb recança, cada vegada que sona el mòbil ja mires el número de reüll, esperant alguna mala notícia o algun merder d’última hora. Enyoro aquells divendres en que només la lentitud del pas del temps et podien esborrar el sentiment proper del cap de setmana. He aprés però, que els marrons encara ho seran el dilluns, per més que em preocupi, així que em desconnecto fins passades seixanta hores, que tinc coses més importants que atendre.
Mira.........ja en ve un altre, oju!!!!!
16 comentaris:
Però el divendres és un dia com un altre, no? Ara a l'estiu nosaltres tenim 6 hores només i hem de treballar a tota hòstia per acabar, però a les tres de la tarda som fora. Això sí, sense dinar i havent recuperat les dues hores entre setmana. Són molt macos a la meva empresa.
Doncs de moment (i vaig tocant, mentre escric, totes les fustes que tinc a tir i més!) els meus divendres solen ser un plàcid preludi del cap de setmana. Un catxondeio generalitzat, un anar fent xino xano comptant les hores que falten per que siguin les dues i puguis dir, tot cofoi, me las piro vampiro.
Els dilluns, això sí, els marronets ja solen estar esperant –també tot cofois- a dos quarts de deu en punt.
No et preocupis massa, desconecta el mobil i passa que el dilluns será un altre dia. Jo ja fa temps que no tinc aquets problemes (com passa el temps) hará en sobren hores i tot.
Irònicamente!! son cuatre dies....
Tot just som dijous, home, disfruta'l, i demà pensa en dissabte...
Diuen que som el que pensam, vull dir que si penses que els divendres són problemàtics realment ho són. I si penses que et trobes en dimarts? (millor divendres, no?)
Una abraçada!
Ostres, això no pot ser bo. Començar el cap de setmana amb aquestes vibracions, vull dir. Va, des dels Berlins, una sobredosi de bon rollet, garbi24, perque aquest que arriba sigui el primer cap de setmana normalitzat, altre cop!
A vegades els dilluns són el millor dia, ho tinc comprovat, tant si treballo, com si no., et pots planificar la poca estona lliure que et queda, i les obligacions i rutines no deixen lloc per gaires sorpreses.
A pesar del que dius, bon cap de setmana garbi!
No et deixis impressionar, garbí!
Bon cap de setmana malgrat que encara falti passar el divendres!
El meu dia, se sempre, ha estat divendres; amb 26 anys em vaig assabentar que havia nascut en aquest dia de la setmana (fins aleshores només m'havien pogut dir que era dia de diari, que havia cole...)Encara em va agradar més! Uns anys, em vaig dedicar a pujar els nanos i tenir cura de la casa, el divendres era genial, el meu home el tenia lliure, tota la tarde per poder comprar o... viatjar, no ens ho pensàvem gens, recollíem els nanos (primaria) a les cinc de l'escola i carretera!
Amb el temps s'ha anat complicant la cosa, i, Ja no són per a mi el que eren. Bon divendres, Joan!
Per mi tenen l'encant del dissabte a "tocar", també acostumava a ser tranquilet, ara, ni tan sols avui que començo vacances, espero que ho sigui.
Un petó i paciència!
Doncs per mí el divendres es l'acabament de la bojeria de tota la setmana laboral, crec que per mí es el millor dia de la setmana, dissabtes, toca casa i feina de casa que he pogut fer durant la setmana, i el diumenge no m'agrada gens passa masa depresa i torna dilluns.
Estic esperant amb candeletes les vacancessssss.
Ànims i canvia el xip dels divendres home!!
Petonets
Segur que si no et cap fiques, passara la mala racha dels divendres, sigues positiu i pensa que podria ser pitjor. ;)
Ara per poc que puguis... a desconectar com tu bé has dit!
;-)
doncs mira.....és hora de plegar i no ha passat res.....potser la publicació ha trencat el malefici..
ja saps què has de fer cada dijous, doncs!
Bah... Ets afortunat. A mi fins i tot per les males notícies em fan una perduda, he de tornar la trucada i aleshores me la comuniquen.
Publica un comentari a l'entrada