dijous, 7 de juliol de 2011

La realitat del mite

Ella va ser la primera en entossudir-se a anar fer una escapada, ens els nostres dies de vacances, al temut durant molts anys, triangle de les Bermudes.

Havien passat alguns dies sense passar res d’interessant, apart de prendre el sol de dia i beuratges per la nit que a l’endemà no recordàvem el seu nom.

Ens va anunciar que al capvespre sortiria a navegar una estona, algú l’havia convidada a fer un bon tros en aigües del triangle, li varem recomanar que no hi anés, a la qual cosa no va fer cas, era Taure de cap a peus. Tornaré per sopar espereu-me al bar del port.......va dir mentre s’allunyava de nosaltres.

Nosaltres no varem fallar, a l’hora en punt érem al bar. Unes cerveses....després unes tapes i més cerveses, finalment el sopar amb la sobretaula inclosa. Ella sense aparèixer.

Al matí el seu llit encara era buit, cap trucada, cap senyal....ha desaparegut. Hem de fer saber de la seva desaparició, enfilem cap a la capitania marítima per denunciar-ho....estem preocupades, que els diem a casa seva?

Tant sols el so dels nostres talons sobre la fusta del port, ens acompanyen a l’oficina. Aleshores la veiem, s’acosta cap a nosaltres tota esperrucada, els seus ulls ens diuen que no ha dormit......però un somriure es dibuixa als seus llavis. És quan ens adonem que no està sola, algú l’acompanya un tros darrera seu.

Ens mirem entre nosaltres, ens abracem i comencem a riure com feia molt de temps que no fèiem, perquè ara realment enteníem què havia passat. Havia estat posseïda per la força del triangle de les Bermudes.





22 comentaris:

Carme ha dit...

je, je, je... ho ha triangles i triangles! I en alguns casos les desaparicions no són definitives, per sort!

kweilan ha dit...

Una seducció irressistible!

Glòria ha dit...

Jo, sempre havia pensat que "El Triangle de les Bermudes" era una altra cosa. Està bé desaparèixer per aquest "triangle" ;-)

El porquet ha dit...

I és que una brúixola embogida fa perdre el cap a qualsevol!

Jesús M. Tibau ha dit...

més d'un i d'una somia en perdre-s'hi

Enric H. March ha dit...

Tot i les bermudes, jo em pregunto què feiea tan evident la metàfora...

Filadora ha dit...

Que bo Garbi!
M'ha agradat molt!

Clidice ha dit...

Bé en això del triangle, ara, no es va fixar en el poc glamour de les xancletes? ai mare! ^^

XeXu ha dit...

Sempre pensant en el mateix tu! Però és que aquest triangle causa més desaparicions momentànies que el de les Bermudes de veritat.

Ventafocs ha dit...

Molt bo! Allà on hi hagi triangles no hi caben altres polígons!

Guspira ha dit...

jaja molt bo! Mira que al principi he patit i tot! :)

cantireta ha dit...

Molt bo!

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Sempre està bé perdre's voluntàriament per ahí :)

Finestreta ha dit...

jojojo, visca el triangle de les bermudes! I això dels taures... ja tens raó ja!

sargantana ha dit...

jajajjaj,,
que kabronnnnnnn
molt bo nano

petonets

Eduard Ariza ha dit...

jajaja... És que davat d'una abducció d'aquesta mena.

Eduard Ariza ha dit...

jajaja... És que davat d'una abducció d'aquesta mena.

Eduard Ariza ha dit...

jajaja... És que davat d'una abducció d'aquesta mena.

magazine.cat ha dit...

Jajaja... hi ha molta gent que és perd en aquest triangle de les bermudes, però al contrari de l'altre que no torna ningú, en aquest de vegades es torna amb sorpreses!!!

Agnès S. ha dit...

Ja ho diu el senyal de trànsit, triangle = perill, hehe!

marta ha dit...

Beneida abducció !!!!

gripaublau ha dit...

Boníssim! No és estrany que hi hagi tants naufragis.