La realitat del mite

Ella va ser la primera en entossudir-se a anar fer una escapada, ens els nostres dies de vacances, al temut durant molts anys, triangle de les Bermudes.

Havien passat alguns dies sense passar res d’interessant, apart de prendre el sol de dia i beuratges per la nit que a l’endemà no recordàvem el seu nom.

Ens va anunciar que al capvespre sortiria a navegar una estona, algú l’havia convidada a fer un bon tros en aigües del triangle, li varem recomanar que no hi anés, a la qual cosa no va fer cas, era Taure de cap a peus. Tornaré per sopar espereu-me al bar del port.......va dir mentre s’allunyava de nosaltres.

Nosaltres no varem fallar, a l’hora en punt érem al bar. Unes cerveses....després unes tapes i més cerveses, finalment el sopar amb la sobretaula inclosa. Ella sense aparèixer.

Al matí el seu llit encara era buit, cap trucada, cap senyal....ha desaparegut. Hem de fer saber de la seva desaparició, enfilem cap a la capitania marítima per denunciar-ho....estem preocupades, que els diem a casa seva?

Tant sols el so dels nostres talons sobre la fusta del port, ens acompanyen a l’oficina. Aleshores la veiem, s’acosta cap a nosaltres tota esperrucada, els seus ulls ens diuen que no ha dormit......però un somriure es dibuixa als seus llavis. És quan ens adonem que no està sola, algú l’acompanya un tros darrera seu.

Ens mirem entre nosaltres, ens abracem i comencem a riure com feia molt de temps que no fèiem, perquè ara realment enteníem què havia passat. Havia estat posseïda per la força del triangle de les Bermudes.