Em nego en rotund a celebrar l’enamorament d’una forma tant ensucrada, amb aparadors plens de cors, pastisseries amb formes expressament per el dia, la venta de joies per poder dir un t’estimo, i molta gent fent coses molt grans en un sol dia, per passar la resta de l’any sense cap més detall que els obligats.
Per mi és una celebració absurda i consumista, doncs és molt pèssim el fet d’haver de comprar alguna cosa per poder expressar un sentiment, o esperar un dia en concret per deixar anar el que portem dins. Potser serà el dia en que més sexe hi haurà en el planeta, però també potser serà un dia en que hi hauran moltes desil·lusions i conflictes, de gent que espera el que no arribarà.
Si em voleu fer cas, feu com jo, per evitar mals majors...........feu-ho cada dia, tantes vegades com el cos ens demani i no esperem a fer-ho un cop l’any.......lo del enamorament dic.
20 comentaris:
Completament d'acord amb tu, especialment en el tema de fer-ho cada dia. Sant Valentí és, en efecte, el dia dels enamorats. Però no el dia del regal cutre i de la ximpleria consumista més ensucrada. Això s'ho poden confitar, mai més ben dit.
A demostrar l'amor, cada dia. I per Sant Jordi, regal de roses i llibres, que és tradició, i n'és una de molt maca. I a celebrar-ho en parella, però sobretot el passejar i gaudir del dia.
Primer de tot: gràcies per llegir-me i pel comentari!
M'ha encantat, això de la minifaldilla!! A mi les faldilles m'agraden, però que arribin fins una mica per sobre del genoll ja em va bé. Qui vol veure més... s'ho ha de guanyar! Com també s'ho ha de guanyar qui vol saber més de mi. Llegir un bloc des de la intimitat és massa fàcil.
Em preguntava com havies arribat al meu bloc, però ja veig que en XeXu és omnipresent en el món blocaire! =)
IIii completament d'acord amb tu pel que fa el "meravellós i rosat" dia del 14 de Febrer. Mai m'ha agradat, i li tinc més aviat tírria. Espero que mai ningú no decideixi confessar-me els sentiments un 14 de Febrer, perquè ho tindrà ben magre!
Ens seguim llegint per aquí!
Totalment d'acord!, garbí, cada dia, cada dia: l'enamorament, el dir-ho, el demostrar-ho, els petits detalls, els sexe... tot menys les decepcions
fa uns dies em van preguntar per demà. Jo no hi vaig caure, la veritat. És un dia que em deixa molt indiferent.
Sant Jordi,...veus, aquest cada cop em costa més. A més, darrerament s'està posant com de moda que sigui el dia dels enamorats català. i això fa de mal portar.
Hi ha qui per aquests dies marxa, defuig, o es tanca a casa. Intento fer veure que és un dia més. Però no sempre és fàcil quan l'enamorament falta.
I si, ja sé que cada dia val la pena enamorar-se.
Això és com el dia del pare i de la mare, una burrada més per a fomentar el consumisme. I el nostre "estimat" alcalde barceloní el volia com a festiu!
garbi
un dia mes, com no!!
Tot l'any es el nostre dia!!!!
petonets, sempre
Estic amb tu, s'estima cada dia o no s'estima.
Apart, no te res a veure amb la nostra cultura.
Totalment d'acord!
Et faré cas. Cada dia, tantes vegades com el cos demane...era així, no?...lo de l'enamorament, per supost :)
tens tota la raó. un cop a l'any? no pas! això no s'aguanta per enlloc.
de totes formes, si serveix perquè alguns es desassosseguin i vagin més relaxats per la vida. doncs mira, que els hi vagi bé!
Garbi, tens tota la raó. Quan jo era més jove, em feia il·lusió,perquè tothom ho celebrava. Però m'he adonat que no cal! ara cada dia és un dia d'amor per a mi.
És consumisme total, és clar, com Nadal o els reis :) Què cada dia sigui dia d'amor i pau! Una abraçada
Tens tota la raó en el que dius però, crec que per celebrar Sant Valentí no tens per que sucumbir a les compres de regals ... amb una paraula, una poesia, una abraçada, un gest, també es pot celebrar. Tot això es segons com un s’ho miri.
Salut.
Estic d'acord amb tu, a més, nosaltres ja tenim el nostre dia dels enamorats: el 9 d'octubre, on regalem la mocadorà i els pastissets amb forma de fruites. Ara, no he pogut evitar comprar una ampolleta de cava i una caixeta de bombons per fer-nos esta nit una copeta i un mosset de xocolate.
Una abraçada.
Caxis, i jo que estava a punt d'imprimir-me l'apunt perquè em pensava que deies que 'cada dia m'havien de fer un regal' ;) No hem celebrat mai aquesta festa i, la veritat, estimar no té un dia, sinó molts.
Garbi no dubtava de la teva posició al respecte. Què vols que et digui... totalment d'acord.
A part de ser una festa artificial i importada és d'una absurditat rotunda (com el dia del pare, de la mare, etc etc).
L'estimació i el respecte es demostren dia rere dia.
Cada dia es te que estimar i no solament el dia que el comers ens un diu.
Totalment d'acord en tu.
Això del "dia de" sempre m'ha semblat una bajanada. Les festes tradicionals tenen un què, però els "dies de" són només un invent comercial.
Cada dia, tants cops com es pugui, amb tota l'energia i l'esforç. I a la merda el calendari.
Fem-ho cada dia! Em quedo amb això... uff quin esgotament!! ;)
Ah, regals cada dia, no no?
Jo passo del Sant aquest i de moltes de les celebracions que s'han anant inventant per fer-nos comprar i sentir-nos obligats a ser feliços i amorosos.
Nosaltres no ho celebrem, preferim Sant Jordi (que també és pur consumisme, però ens agrada més).
Aquest cap de setmana vam menjar pastís en forma de cor, no per Sant Valentí, sinó per celebrar la Mare de Deu de Lourdes (que era el Sant de la meva mare), i amb l'excusa del Sant, ens vam posar les botes! ;)
I aquest cap de setmana toca celebrar el Sant de l'Alvaro... em sembla que aquest cop el pastís el faré jo... (tinc la sensació que els meus no engreixen tant! jajajaj)
Això és com els examens, no s'ha de jugar tot a una carta. Una mica cada dia és molt millor...
Publica un comentari a l'entrada