dimarts, 22 de febrer de 2011

Consells bàsics


Hi ha dues maneres bàsiques de baixar unes escales de tisora d’uns tres metres d’alçada. Una, i la més normal, és anar trepitjant els graons d’alumini un després de l’altra fins a trobar terra ferma, comprovant que la diferència d’alçada ha estat salvada sense cap esmena que valgui la pena comentar.

La segona, es baixar directament tombant inexplicablement l’escala, sense trepitjar cap graó i colpejant amb el cos, les diferents coses que et trobes pel camí, fins a trobar terra ferma com en el cas anterior, però amb més velocitat. Es tarda una mica més en comprovar que la diferència d’alçada ha estat salvada, doncs cal fer un recompte dels danys col·laterals: forta contusió sagnant a la cama dreta, un bony en forma d’ou al genoll esquerra, un fort cop on l’esquena perd el nom del costat dret, forta rascada sagnant al avantbraç dret, cops diversos al braç esquerra, dolor molt intens al dit gros de la mà esquerra, sensació de mareig, el cabell ple d’escuma de poliuretà i la pèrdua d’una de les sabates emprades per l’autor del test (o sigui la meva).

Ara ja havent comprovat que res és greu i després d’uns dies de rumiar-hi, ús puc dir que tot i ser més lenta, la opció bona és la primera, sens dubte.

Test efectuat per Garbí24, qui com no, dóna fe de la seva autenticitat i el màxim rigor en la seva tesis. Com és que tantes universitats com hi ha escampades pel món, hagi de ser jo mateix qui faci l’estudi?. Com jo no en sé prou, algú hem podria dir el pes i la velocitat de la meva massa corporal en arribar al terra? Tenint en compte que la meva massa en estat normal és de 89kgs i l’alçada de l’escala és de tres-cents vint cms.

26 comentaris:

XeXu ha dit...

No em facis fer càlculs a les 8h del matí... però escolta, abans de fer l'experiment ja vas comprovar les bases de dades científiques per comprovar si ja s'havia fet? Mira al Pubmed, a veure si trobes algun estudi similar. Pensa que, si un estudi no és nou, ja no té tanta validesa, o tanta importància, i potser no el podràs publicar massa bé, tret d'aquí al blog, és clar...

Bé, dic ximpleries perquè dius que estàs bé. Me n'alegro que només fos l'ensurt... i qui un!

La RaTeta Miquey ha dit...

Una mica ve ha ser allò de "si no lo veo no lo creo"... desitjo que la recuperacio sigui ràpida i t'hagin cuidat, mimat i consentit MOLT.

I la propera vegada no experimentis tant!!!

Glòria ha dit...

No et puc ajudar a calcular, sóc de lletres...(sempre queda bé dir-ho)De la força de la Gravetat sí, ho puc comprovar al meu cos ;-) Bon dia.

Anna ha dit...

Ostres! Espero que estiguis bé tot i la sotragada! I què feies pujat dalt d'una escala de 3 metres, a part d'un estudi científic?

Agnès S. ha dit...

Ostres! Espero que estiguis millor (et podies haver fet ve de mal!)
Jo l'altre dia també vaig voler fer una comprovació, es guanya temps esporgant un roser amb les tisores de cuina no havent d'anar a buscar les d'esporgar? (la qual cosa hagués tardat més perquè no les tenia a mà).
El resultat va ser que no, ni temps ni eficacia, em vaig carregar les tisores i a més tinc serioses dificultats per escriure doncs encara porto del dit anular amb una gran tireta...

Aquestes investigacions...!!!

(Per cert, potser que passis el problema a en xarel·10, en un tres i no res tindràs la solució, hehe)

El porquet ha dit...

Hauríem de deixar els estudis científics per als que s'anomenen, precisament, científics, i nosaltres anar sobre les coses que palpem i coneixem sobre el terreny.

Cuida't i que et cuidin!

La propera vegada pots experimentar que se sent a l'estirar-se a un sofà a fer la migdiada...

McAbeu ha dit...

Està bé voler provar empíricament les coses, però n'hi ha algunes amb les que és millor quedar-se només amb la teoria. Com diu l'AGNÈS, jo amb molt de gust t'hauria fet les fórmules corresponents que demostren que l'opció bona és la primera. ;-D
Cuida't!!

lisebe ha dit...

Ostres noi espero que estiguis millor! jo també en sé baixar així les escales i de fet també ho he comprovat però sense fer números de velocitats i gravetats et puc dir que pesant molt menys i medint també molt menys els danys son els mateixos.

Cuida't eh?

Petonets

magazine.cat ha dit...

Garbi, espero que et recuperis ven aviat, envejo el teu sentit de l’humor i et recomano un curs de riscos, ja no se si laborals o casolans, en fi recuperat de l’ensurt.

Salut.

Joan ha dit...

Les preguntes tenen trampa. El teu pes és el mateix abans i després d'estavellar-te. O sigui 89 quilets. Val, sí, hauríem de descomptar la mica de sang que puguis haver perdut. I la velocitat un cop arribat a terra és 0, això està clar. Ai, ai, quina manera més dolorosa de fer experiments.

Clidice ha dit...

Me n'he sentit jo i tot nen :( quin aterratge! Apali, ja t'ho han dit: que et cuidin! :)

Carbassona ha dit...

Ostres tu, quin mal, auuuuu, però ja veig que últimament les caigudes són el plat del dia ehhhh
Espero que et recuperis aviat i cuida't.

llum ha dit...

No sé calcular-ho, però mentres describies la caiguda, m'ha fet mal a mí i tot. Espero que estiguis ben recuperat. Jo aquests dies faig servir molt l'escala i em fa una por caure!

Marta ha dit...

Garbi
no cal comprobar per un mateix totas las teorias que hi han per el mon....!!!!
Aquesta era la de la "gravetat"....vist els danys, crec que si.
Que et milloris, i recorda la proxima vegada val mes anar pas a pas.
petonets, curapupas.

sargantana ha dit...

ja ho diu la martona...cal fer les comprovacions en primera persona???
d'altre banda...no portaves el casc??
ni l'arnes de seguretat?

casum...garbi! quan mes anem...menys valem!!!
jajajajaj
un petó per si ajuda, maco
cuida't!!

marta ha dit...

Ei que cadascú baixa de l' escala com vol, o no? Aixo vaig dir jo quan em va passa una cosa semblant canviant un florescent!!

Va anims eh!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

ains aquestes proves empíriques...

L'última prova del meu pare, que és un expert en aquest tema, ha estat baixar de l'escala i després fotre-se-la pel cap sense saber com ni perquè. 3 punts al front, una cicatriu més per a la col·lecció... i un espant més per nosaltres.

(Espero que estiguis bé i que no ho tornis a provar!!)

Pakiba ha dit...

Espero que aqueste teorias no més siguin de práctica, ja que si son de britat fan mal.
No més et diré que una vegada fen experiments a casa en vaig trencar un bras i fen equilibris a la bayera un
hombro (no se com s'ecriu) i fa mal,molt mal, per tant cuidat i els experiments per el cientifincs.

El veí de dalt ha dit...

No sé què em recorda això...Un tal veí que també un cop li va passar una cosa semblant..Cuida't!

Ventafocs ha dit...

Ostres Garbí, havies demanat permís per caure? Si la resposta és que no, la propera vegada demana permís. Respecte als càlculs, jo no puc dir que sigui de lletres, però em manquen algunes dades: el teu estat era normal en aquell moment? a quin nivell es trobava l'escala respecta el mar? Feia vent? Potser que ho tornis ho provar i ho mesuris...ja ens diràs coses.
I ara seriosament... cuida't i deixa que et cuidin i recupera't aviat!!

Carme ha dit...

I no has trobat cap investigació millor a fer, garbí?

A veure, home de déu, no, no, jo trobo que no t'hauries de dedicar a la investigació, és massa perillosa.

:) Cuida't molt!

Jordi ha dit...

Des d'aquí demano el premi príncep d'Asturies a la innovació i experimentació per garbi24.

jomateixa ha dit...

A veure si a partir d'ara fas experiments menys arriscats o prens més mesures de seguretat. Hauràs de fer un curset de riscos... jeje
espero que la recuperació sigui ràpida i poc dolorosa.

_MeiA_ ha dit...

Carai Garbi... espero que ja t'hagis recuperat del tot i que gràciel el teu test NO ho tornis a fer!


Ains... aquests homes ens mataràn a totes!!!!!


Petons!

maria ha dit...

L'empirisme és una corrent de la ciència molt interessant, tu deus saber-ne prou, no?

Finestreta ha dit...

La clau és posar un paviment d'aquests tous que posen ara als parcs pels nens petits, així la caiguda queda amortitzada...