dijous, 24 de febrer del 2011

Serà veritat?

Les casualitats de la vida han fet que un antic company de feina, a qui jo mateix vaig acomiadar per culpa del seu mal rendiment, causat per el consum de drogues i alcohol, torni ara a ser company de feina, potser fins i tot més que abans, doncs ara per una crisis que diuen que hi ha, hem de treballar més junts.

Un personatge, al qual a les seves bones èpoques, jo mateix vaig fer mans i mànigues per treure’l de la presó abans d’hora, on va entrar després de set anys d’haver comés un petit tràfic d’estupefaents. Potser va ser allà on varen començar els problemes, però durant molt de temps varem estar al seu costat, inclús quan se li va detectar el virus de la sida li donàrem totes les facilitats, fins a fer-se la situació insuportable i haver de prescindir d’ell.

Ara a l’actualitat, es comporta magníficament, m’ha sorprès i he hagut de reconèixer que m’equivocava, quan era jo qui no el volia tornar a contractar. La pregunta que em ve al cap, és si tot això és real o qualsevol dia d’aquests tornarem a les andades. Les persones realment poden canviar? tan radicalment, o bé és el instint de supervivència que fa ajupir el cap per subsistir? No ho sé, de moment no en tinc cap queixa, apart de ser del Madrid, que això és més una desgràcia que cap altre cosa. Com sempre el temps serà el que dirà la última paraula.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé, Garbí; jo conec un cas que no ha canviat gens ni mica. I un altre que m'agradaria que sí canviés. El temps ho dirà.

Joana ha dit...

Poden canviar, jo crec que sí.
Potser per fí ha trobat el seu camí...

lisebe ha dit...

La droga i el alchool transforma a la gent potser mai habies conegut a la persona i es ara quan la coneixes..

Jo conec gent que hab sortit d'aquestes histories dolentes i ara son persones encantadores amb fills i son pares exemplars.

Lo del Madrid si que es una desgracia!!

Petonets

... ha dit...

Tothom mereix oportunitats, i si ha estat prou fort com per deixa les drogues, segur que pot ser una persona molt competent...

Clidice ha dit...

Caure en certs hàbits i sortir-se'n implica una evolució personal molt important. Segurament que aquesta persona sap el valor de la pèrdua i del guany. Ara, això del madriT si que no té arreglu, però s'hi pot conviure ;)

Catalina Cerdó ha dit...

Com Adbega penso que tothom necessita una oportunitat. A vegades un necessita tocar fons per adonar-se del que realment és important en la vida. El temps dirà si l'aprofita o no, i si no ho fes, almenys haurà tengut una mà on aferrar-se, que avui en dia són escasses.
Que tenguis un molt bon dia, Garbí!

lolita lagarto ha dit...

estic convençuda de què ha canviat!

El porquet ha dit...

Uf! Jo sóc dels que penso que les persones es van modelant amb el temps, però canviar radicalment ningú ho fa (o gairebé ningú). Sempre duem amb nosaltres una motxilleta, un substrat, que ens fa únics i originals (per allò bo i per allò no tan bo).

Dóna-li una oportunitat (de fet, ja li estàs donant). Però si fos jo, mantindria un ullet alerta... per si de cas.

Marta ha dit...

garbi
tots cambiem, inclus tu, has cambiat.
Las circunsatancias,mil i una cosa fan que un prengui un cami, moltes vegadas un s'equivoca, i cal tornar enrera, no sempre es facil retrobar el cami de tornada al lloc correcte, per que cal fer una introspeccio interior molt gran, i si no rebs ajuda dels de fora moltas vegadas pot ser molt complicat.
Una oportunitat, oi tant, pero vigila, no sigui que s'equivoques de cami un altre cop....estaria bè que al seu costat tingues una "persona", un amic, amb ulls oberts per donar-li una ma si cal

Petonets, per tu
i sort al teu company

Carme Rosanas ha dit...

Jo crec que és possible que hagi canviat. Podem canviar les persones... no és pas fàcil i moltes no poden, però moltes sí. Us desitjo que aquest sigui un sí. El temps, en aquests casos no falla mai.

_MeiA_ ha dit...

És complicat però no impossible.

Però els casos que jo conec (amcis meus que es van ficar en aquest món)han anat cada vegada de mal a pitjor.
A simple vista no ho diries, treballen, tenen una vida normal i corrent, amics... però quan acaben la seva jornada laboral es fiquen el bar i sempre el mateix. De la barra a la tassa del water per gaudir dels maleïts polvos blancs...

És un tema bastant complicat, tot i que els vulguis ajudar és realment díficil.

maria ha dit...

Jo crec que les persones si que poden canviar. De vegades la força de voluntat i, el més important, el recolzament dels altres poden fer meravelles...
ara bé, allò de ser del Madrid em pense que té difícil solució :P

magazine.cat ha dit...

Crec que es possible canviar, encara que ni ha que no canvien mai, els temps et dirà si ha canviat o no.

jomateixa ha dit...

Canviar... es pot intentar, però com dius tu mateix, només el temps t'ho pot confirmar.

Pakiba ha dit...

Es bo poguer donar una segona oportunitat a la gent y haverla donat diu molt de tu.

marta ha dit...

No sé que dir-te perquè d'alguna manera jo he estat en tots dos costats, i de vegades res té a veure amb vicis o hàbits poc recomanats, però si amb la forma de ser o de comportar-se i penso sincerament que la vida de per si ja és una lliçó, nomes falta aprendre a llegir-la i a rellegir-la encara que els renglons estiguin torts, tot depend d' un mateix.

Anònim ha dit...

No és fàcil que la gent canviï, i menys casos tan radicals com aquest i a bé. Sempre hi ha qui ho aconsegueix i realment se'n surt. Per si de cas, estigues atent!

Sergi ha dit...

La vida de vegades ofereix segones oportunitats, i hi ha qui sap aprofitar-les, així com també n'hi ha que les tiren ràpidament pel vàter. No sabem quin cas serà el del teu company, però de moment es mereix una mica de confiança. Ja veuràs tu mateix si realment ha canviat, com dius, és qüestió de temps. De totes maneres, els problemes de drogues són complicats perquè la reincidència és molt temptadora i massa fàcil de dur a terme. Esperem que sàpiga estar allunyat de qui i del què no li convé.

rits ha dit...

No ho sé, però si no li dones una nova oportunitat, mai ho sabràs.
Ets molt valent per donar-li i segur que ell ho sabrà valorar, pugui ensortir-se'n o no.

En algunes situacions similars, ja he tirat la tovallola (i en absolut s'assembla a tant d'aprop, però m'hi has fet pensar). Ojalà estigui equivocada

Anna ha dit...

No diuen que l'esperança és l'últim que es perd? :) Jo crec que les persones podem canviar segons la situació en la que ens trobem.