La mirada des d'aquell forat

"LA MIRADA DES D'AQUELL FORAT"

La Laura des del seu blog Mar i Cel ens convida a fer una història, del gènere que sigui, sobre el que ens suggereix la següent imatge:

A la seva edat encara adolescent, en plena festa estudiantil intentat sense èxit mirar dins el bany de les noies, li va venir al cap el que havia vist uns mesos enrere i que jugant bé les seves cartes, havia servit per arribar amb certa avantatge a final de curs, del qual ara tenia la total confiança que aprovaria.

Uns mesos abans, sense saber que s’anul·lava la classe de química, va pujar al fals sostre per fer la broma enmig de la classe. Als pocs minuts va veure que les coses no anaven bé, perquè entrava a l’aula la Marta, la pitjor professora que tenia i que si l’enganxava allà dalt podia donar el curs per acabat. Seria qüestió d’esperar a que no hi hagués ningú i marxar sense fer soroll, però semblava que la sort no estava del seu costat aquell dia, acabava d’entrar el director, que incomprensiblement i sense gesticular paraula li va donar cinquanta euros a la Marta, que un cop cobrat es va treure la roba en segons, estirant-se insinuant a sobre d’una de les taules. En Pere no es va esperar ni un moment en abraonar-se sobre seu, començant el joc eròtic. Ell des de el seu amagatall, es feia creus del que estava veient. La Marta prostituint-se amb el director, ella professora de recursos humans, fent lo humanament possible per treure recursos, era fins i tot irònic.

Quant ja veia el moment de baixar, doncs semblava que l’espectacle s’acabava amb ells dos recomponent la seves robes, va escoltar un cruiximent sota seu, seguit d’un gran soroll i un fort cop a l’esquena. Va obrir els ulls, mirant el forat del sostre que acabava de cedir al seu pes. Al mateix temps, quatre ulls amb molta mala llet l’interrogaven, al mateix temps que li feien saber que estava expulsat del institut per tot el merder format i no calia que s’inventés històries, que evidentment ningú es creuria.

Ell abandonà la classe espolsant-se, amb el cap jup i acariciant el seu mòbil, que amb el que hi havia dins estava convençut que d’expulsió..........res de res.

Que?........... us hi animeu?