Desembarcament de Normandía ( Relats conjunts)

6 de juny de 2044 Omaha Beach

Després de mesos intensos d’organització i d’enviament de missatges encriptats a través de les xarxes socials, als dos bàndols, tot estava preparat per el gran dia. Igual que cent anys enrere, es transportaria a tota la tropa, amb grups massius de vaixells de tot tipus, amb una velocitat de vertigen, que farien de la travessia un passeig en el que ningú podria marejar-se i arribaria tothom a terra en perfectes condicions. Aquesta vegada eren homes i dones joves disposats a tot, motivats després de tants mesos de preparació, molts d’ells en absolut secret.

Finalment, quan el sol ja banyava les costes, tothom repassava les seves motxilles al mateix temps que s’acostaven a terra ferma.

L’altre bàndol, amagats darrere les muntanyetes de sorra, esperaven amb ànsia el xoc de la multitud, barrejant-se entre ells, donant tot el que el cos els permetés, fins caure per la causa.

Milers de joves comencen a baixar corrents dels vaixells, mentre veuen com surten amb molta força, un exèrcit que s’acosta cercant objectiu, àvids d’acció, amb l’adrenalina a dalt de tot.

Quan es produeix el xoc entre les masses, s’escolten fortes explosions, entre xisclets de la gent que embogida comença a saltar i ballar al so de la música, sota un castell de focs d’artifici multicolor.......La macro festa secreta del Canal de la Mànega, ha començat. Ara, després de cent anys, la lluita cos a cos que es viurà, serà molt més plaent i el foc el porta cadascú dins seu, fa cent anys va morir molta gent, avui potser farem que amb el temps, en neixin uns quants..............Tot sigui per oblidar els vells horrors.

Una nova aportació a Relats Conjunts.