Cara de Barcelona
No es coneixien, però la virtualitat els havia portat molt lluny, tant que ella el va reptar a desxifrar l’enigma, que hi havia amagat a l’estàtua de topalls vermells, on segons ella hi trobaria la manera de trobar-la. Si demostrava aquesta intel·ligència, ella li prometia una oportunitat d’estar junts i posar en contacte les seves pells.
Va acceptar el repte, sense perdre temps, es plantà davant del monument, llibreta en mà, cercant dibuixos, comptant boletes vermelles……no hi havia manera.
Després d’un mes, de veure’l cada dia des del seu balcó, va decidir de baixar i dir-li que l’enigma no existia, però que tenia superada la prova a
Una nova aportació a Relats Conjunts, ús hi animeu?
15 comentaris:
El relat m'ha agradat molt i no cal que et digui que a mi m'encanten els enigmes però si em fan estar un mes trencant-me el cap per després dir-me que no havia cap enigma, em sembla que el final de la història no hauria estat tan feliç com el del teu conte. ;-D
Molt bona aportació, m'agrada amb final feliç
carai!! quina bona pensada, això si, no és que estiguéssin en igualtat de condicions tots dos, no trobes? si a ella no li agradava, potser encara continua intentant desxifrar l'enigma.
a mi tb m'agrada que tingui final feliç!! (sóc ñoña, què hi farem)
Què dur! durant un mes cada dia! I si ho fa amb el fred que fot ara, encara més valor i més mereixedor d'un bon premi!
Uau! Certament, la perseverança té premi (ja ho deia en Pep Guardiola!).
Un mes? quina crueltat la d'ella, quina perseverança la d'ell. Tot i així no li té en compte. Pobre noi espero que sigui feliç amb aquesta tramposa.
Que dolentes són les dones, un mes el va fer patir? Sort que acaba bé, el tio tenia dret a queixar-se! Molt bona història!
Mestre, genial!
Perseverança segur... i mala idea també!
*Sànset*
Ha valgut la pena ser persistent.
Salut!!!
Bona prova de perseverança! ara que pobre la fila que devia fer observant la cara!
Uaaaauuuu... M'ha agradat molt!!!
Molt romàntic, aquestes pinzellades són sempre agradables, i un final feliç, no sempre ha de ser nyonyo... tot i que, trenta dies fent-lo patir! pobret! ;-))
ooohh m'ha agradat molt!! una gran virtut la perseverança!!
una abraçada
En els antics contes de fades les princeses posaven proves de valentia. Bona i moderna idea la teva, posar a prova la perseverança per a enamorar-se.
Publica un comentari a l'entrada