dijous, 16 de desembre de 2010

Relats conjunts


Cara de Barcelona

No es coneixien, però la virtualitat els havia portat molt lluny, tant que ella el va reptar a desxifrar l’enigma, que hi havia amagat a l’estàtua de topalls vermells, on segons ella hi trobaria la manera de trobar-la. Si demostrava aquesta intel·ligència, ella li prometia una oportunitat d’estar junts i posar en contacte les seves pells.

Va acceptar el repte, sense perdre temps, es plantà davant del monument, llibreta en mà, cercant dibuixos, comptant boletes vermelles……no hi havia manera.

Després d’un mes, de veure’l cada dia des del seu balcó, va decidir de baixar i dir-li que l’enigma no existia, però que tenia superada la prova a la perseverança. El primer contacte de les seves pells, just als llavis.


Una nova aportació a Relats Conjunts, ús hi animeu?

15 comentaris:

McAbeu ha dit...

El relat m'ha agradat molt i no cal que et digui que a mi m'encanten els enigmes però si em fan estar un mes trencant-me el cap per després dir-me que no havia cap enigma, em sembla que el final de la història no hauria estat tan feliç com el del teu conte. ;-D

Pakiba ha dit...

Molt bona aportació, m'agrada amb final feliç

rits ha dit...

carai!! quina bona pensada, això si, no és que estiguéssin en igualtat de condicions tots dos, no trobes? si a ella no li agradava, potser encara continua intentant desxifrar l'enigma.

a mi tb m'agrada que tingui final feliç!! (sóc ñoña, què hi farem)

Albert B. i R. ha dit...

Què dur! durant un mes cada dia! I si ho fa amb el fred que fot ara, encara més valor i més mereixedor d'un bon premi!

El porquet ha dit...

Uau! Certament, la perseverança té premi (ja ho deia en Pep Guardiola!).

Carme ha dit...

Un mes? quina crueltat la d'ella, quina perseverança la d'ell. Tot i així no li té en compte. Pobre noi espero que sigui feliç amb aquesta tramposa.

XeXu ha dit...

Que dolentes són les dones, un mes el va fer patir? Sort que acaba bé, el tio tenia dret a queixar-se! Molt bona història!

Glòria ha dit...

Mestre, genial!

sànset i utnoa ha dit...

Perseverança segur... i mala idea també!

*Sànset*

montse ha dit...

Ha valgut la pena ser persistent.

Salut!!!

Elfreelang ha dit...

Bona prova de perseverança! ara que pobre la fila que devia fer observant la cara!

Rita ha dit...

Uaaaauuuu... M'ha agradat molt!!!

Ferran ha dit...

Molt romàntic, aquestes pinzellades són sempre agradables, i un final feliç, no sempre ha de ser nyonyo... tot i que, trenta dies fent-lo patir! pobret! ;-))

VERD ha dit...

ooohh m'ha agradat molt!! una gran virtut la perseverança!!

una abraçada

pepa guardiola ha dit...

En els antics contes de fades les princeses posaven proves de valentia. Bona i moderna idea la teva, posar a prova la perseverança per a enamorar-se.