dimecres, 15 de desembre de 2010

Assetjament

No és que em molesti, ni molt menys, els seu cos calent, amb un aroma captivador i un gust inigualable, difícil de resistir per mi. A sobre amb unes corbes molt marcades i vestida amb colors que et criden l’atenció, i que t’atrauen embadalit, al mateix temps que et distreuen del cost econòmic que representa el seu manteniment diari. Tot i conèixer els seus encants, l’esperit estalviador que porto dins, em fa adonar que no m’ho puc permetre, que pot ser molt maca, però tot i així, em quedo amb molta il·lusió amb la que tenia fins ara, tradicional però que també fa meravelles.

Potser m’ho sembla, o potser és l’esperit nadalenc consumista, que provoca l’assetjament massiu de tast de cafès, mono dosi encapsulada, a qualsevol centre que vagis a fer les típiques compres de l’època. Reconec que és bo, és còmode, és net, però collons que és car, també. A casa en fotem tres al dia, de cafès eh!!, que multiplicat per dues persones son sis, a trenta dos cèntims i per trenta un dies al, són quasi seixanta euros amb cafè al mes. Amb aquest preu puc comprar el cavall d’en Juan Valdès amb tres terminis i que em porti el cafè a casa. A l’actualitat, comprant cafè del bo, consumim uns dotze euros al mes, per el que queda desactivada de moment la casella d’opció de compra de tal eina. Em quedo amb la vella cafetera exprés, que a hores d’ara ja em coneix els gustos i enyoraria la música celestial del seu molinet, trinxant els grans de cafè torrats.

Al preu que estan les càpsules almenys haurien de regalar la màquina.

18 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs si, sembla que si no tens aquesta cafetera, no puguis prendre un bon cafè.

Glòria ha dit...

No cal dir la marca, oi? Tothom sabem de què parles, a casa també seguim amb la vella i coneguda de sempre.
Que tinguis un bon cafè!

lisebe ha dit...

Jo tinc una Oroley de tota la vida que fa un café bonissim i no la canvío per res. Jo també soc de les que prenc tres o cuatre cafés diaris, i a vegades mes.

Que tinguis un bon dia maco!!

Petonets

montse ha dit...

Encara recordo el colador i el gust d'aquell cafè que feia la iaia.

Salut!!!

òscar ha dit...

Jo hi vaig caure (ara farà tres Nadals) i de quatre grapes.
Acabes reservant-la per festes de guardar i àpats especials.

La culpa és ... de George Clooney!!! :)

sànset i utnoa ha dit...

No deixa de ser una moda. Passarà (espero)

*Sànset*

Clidice ha dit...

A casa també som d'Oroley i molinet. Jo prenc te, però els altres són cafeters i no la canviarien per res :)

Álvaro ha dit...

Jo la vaig comprar farà cosa de 2-3 anys i no me n'arrepenteixo gens. Tinc aquesta per fer un cafè o dos al migdia, abans d'anar a treballar. Alhora, també, tinc la típica cafetera americana, amb la que faig un munt de cafè a diari i el bec per esmorzar i al llarg del matí, ja sigui amb llet o sol.

Sí, tinc dos cafeteres...i en tindria tres si tingués lloc. Però tens raó de que si només beus via càpsules et surt per un bon "pico" al mes.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Pel preu de les càpsules t'haurien de regalar l'actor que en fa publicitat. El mortal o el déu, m'és igual :)
I t'haurien de compensar econòmicament si tens la bona fe de reciclar i tornar-los les càpsules usades...

A casa tenim una Fagor tipus bar que funciona amb cafè mòlt, va la mar de bé i ni em plantejo canviar-la... tot i que a Ell sí que li vindria de gust, i fa dies que ho comenta.
El marro del cafè el reciclem a les plantes. I amb les càpsules usades dels sogres n'he fet uns collarets ben simpàtics!

Marta ha dit...

Joan
jo faig servir una cafetera italiana, que te mes anys que jo, de fet la vaig heretar d'uns amics que se'n volian despendre....cada vegada que venant a casa encara senten nostalgia de la seva vella cafetera.
Pero es mi tesoroooooooooooo

petonets, sempre
Ja saps si vols un bon café, estas convidat

Pakiba ha dit...

Garbi jo la tinc va se el regal de Nadal del any passat dels fills, pero la faig servir de tan en tan porque sur carisim, encara que es molt bó. I de 32 centins res de res, el disabte vaig anari a comprar i mels van cobrar a 33.

_MeiA_ ha dit...

No sóc gens cafetera, m'agrada de tant en tant però em fa un mal terrible. Em fa posar molt nerviosa.

L'any passat la meva parella em va regalar una cafetera d'aquestes pel tió (un regal que clarament era destinat a ell!!!!), i la tinc a l'apartament que hi anem poc, sinó, no es podria mantenir.

rits ha dit...

una vegada em van explicar que ha estat un negoci molt difícil de portar a terme, que algú apostés. La inversió inicial era molt gran, tant que els beneficis es veu que no s'arribaven a veure fins bons anys després (potser encara no hi ha benefici) i vindrien, exactament de la venda de les càpsules. no sé com li ha sortit el negoci a Nestlé, però aposto que no anava errat en apostar-hi.

Jo no hi he caigut, però la temptació és gran, sobretot des de que s'han queixat del café de la meva cafetera...

El porquet ha dit...

A mi me n'acaba de caure una, no pas comprada, si no cedida per una altra persona... Val a dir que fa un on cafè, i com dius és ràpid i net.

De moment he de fer càlcul de la despesa, tot i que tampoc no faig massa cafès, així que, de moment, li dono els 100 dies de gràcia!

Al principi, la meva ment recargolada estava pensant en coses amb més vida que una cafetera...

Mireia ha dit...

A casa en va molt bé perquè tot i que som dos i fem molts cafès, no ens agrada el mateix. Teniem dos opcions o tenir sempre encetats dos o tres tipus de cafè ( també descafeinat) o fer un fart de llençar cafè( en el meu cas en llet) aiguera avall perquè no trobava el cafè bo- no perquè no ho fós, sinó perquè no era del que a mi m'agradava.
En el nostre cas és una despesa ben portada, però cal reconeixer que són cares i si amb l'italiana es va bé... tampoc cal

Albert B. i R. ha dit...

No prenc cafè pel que veig que m'estalvio una bona morterada! Ai el Nadal, entre tantes llumetes costa resistir-se al consumisme!

XeXu ha dit...

L'avantatge de tenir un paladar lamentable és que no em cal degustar res que sigui especialment bo, amb poc em conformo. Tampoc em nego a fer un nespresso, però a casa hi tinc una oroley de tota la vida, i cafè Bonka, i amb això, més feliç que unes pasqües.

wanderlust ha dit...

No hi ha res com una vella cafetera o tetera, doncs reconec que a mi m'agrada més el te; ara m'han dit que la súper cafetera del somiat actor de Hollywood també en fa, i infusions, i xocolata..., fa de tot, a veure si ens el porta a taula i tot!