diumenge, 26 de setembre del 2010

L’experiència és un grau.

No sempre el que ens diuen és del tot aplicable a la nostra vida, però de vegades et diuen coses que cal sospesar i aplicar, depenen del criteri de cadascú.

Fa anys, molts anys, però crec que ho recordaré sempre. Un home de més de vuitanta anys, que aportava la seva experiència en una petita obra que jo feia, quan tenia poc més de vint anys, en una conversa entre els dos em va deixar anar una frase: Noi, quant tenia vint anys, no tenia vint milions, ara que tinc vint milions, no tinc vint anys.

Aleshores em semblà una cosa molt trivial o típica, però a mida que van passant els anys t’adones que sí, que aquell home tenia raó. S’ha de saber viure amb consonància als ingressos de cada un, sense caure en el parany de guardar-ho tot per el dia de demà. Està molt bé que ara, des de diverses fonts ens fomentin l’estalvi com a mesura contra la crisi, però això no és més que un fre a la irresponsabilitat de molts. Potser i només potser, hem d’aprendre a gastar sense malgastar.

L’estalvi en excés, no és res més que malgastar l’existència pròpia.

15 comentaris:

Joana ha dit...

Tens molta raó, cal aprofitar el moment sense perdre el coneixement i viure la vida que igual ens quedem amb els estalvis i prou, he,he.

Carme Rosanas ha dit...

Tots els extrems són dolents... s'ha de trobar la manera de gastar els diners de manera responsable, però no convertir-se en un estalviador compulsiu. S'ha de gaudir de cada dia.

rits ha dit...

això els dic als meus pares, però no hi ha manera! ara que es podrien dedicar algun capritxet després de tot el que van passar, .... s'han tornat més garrepes que mai!!

esclar que si els ho dic jo, que sempre vaig curta de calerons, no té cap validesa!

Jesús M. Tibau ha dit...

l'equilibri, sempre l'equilibri

Anònim ha dit...

A mi m'acusen de ser estalviador en excés. Reconec que em costa deixar anar els diners i, si alguan cosa la puc fer aquesta o estalviar, no la faig a fora. Tal com està la cosa, la responsabilitat en controlar la despesa és doble. Però potser sí que un excés és dolent. Però sóc d'aquells que pensa que dic allò que "mai se sap què pot passar" i val la pena tenir un raconet.

Joana ha dit...

Els consells de les persones grans són savis i encertats. Cal que n'aprenem i es pot gaudir sense gastar massa...
Confio que l'enyorament de la teva noieta no sigui melangiós, ja saps ...la justa mesura. Molta sort!
Et segueixo però vas a tot drap.
Bona setmana!Garbi!!

Sergi ha dit...

No puc fer més que donar-te la raó, a mi m'agrada fer raconet, però sol ser per poder-m'ho gastar després i no passar-les putes. Sempre amb mesura, però els diners al banc no hi fan res, està bé moure'ls i compartir-los!

Albanta ha dit...

Ens hem d'acomodar al que tenim, mirar pel futur també, sense oblidar el present.
Qui sap el dia de demà??
Però no voldria desapareixer sense haver gaudit el possible i deixant tots els estalvis intactes. Ni haver de viure a costa dels demés per haver-los gastat tots.
Busquem doncs l'equilibri...

_MeiA_ ha dit...

Penso igual que l'Albanta, s'ha de buscar un equilibri, ja que els extrems són dolents.

jomateixa ha dit...

El mal és que normalment enlloc d'estalviar massa el que s'acostuma és a gastar per damunt de les possibilitats...
Estic també amb l'opinió de... Equilibri!...

Thera ha dit...

A casa sempre diem:" No estirar més el braç que la màniga". Això, equilibri. Salut!!

Agnès Setrill. ha dit...

Jo no tinc aquest problema, com que cobro poc, no puc malgastar!
;-P

kweilan ha dit...

Molt d'acord!

Joana ha dit...

Conec un bon grapat de gent que viuen per sobre del que poden, i no vegis com pateixen.

Marta Contreras ha dit...

Completament d'acord, una mica d'estalvi és necessari, viure malament ara per poder viure millor en el futur no té sentit.