dijous, 6 d’agost del 2009

Seria fantàstic

Dic seria per que de moment no m’ho deixen fer , serà per desconfiança , per diners o per que seria considerat de tenir unes bones penques .

El cas es que sempre he reclamat i he escampat als quatre vents , sense de moment treure’n res de profit , que les meves millors vacances , o en el seu cas el millor repartiment , seria que podéssim gaudir de quinze dies , junts tota la família , fins aquí tot bé doncs ja ho fem . Després poder fer quatre o cinc dies amb parella sense nens i amb tota tranquil·litat , això també ho tinc aprovat amb nota doncs ho portem fent quatre o cinc anys . Però el que ja seria una passada es el fet de poder gaudir de quatre o cinc dies més , sol . Ara s’ha disparat l’alarma general i tothom està pensant , on vol anar aquest bandarra? , que vol fer sol? , quina en porta de cap? .......doncs heu fallat per que jo soc bon nen ....molt bon nen ( si amb cabells blancs , però nen) i no vull fer el bandarra ni en porto res al cap i potser no aniria sol .

Es tracte de fer una sortida sol , amb algun amic o colla d’amics per desconnectar de tot i deixar de tota obligació o devoció familiar , per tornar a sentir-te jove i no teníem lligams amb família i entitats bancàries . Per suposat jo deixaria a la meva parella sens dubte a fer la seva part “sola”(no soc un masclista ) això si .....vigilant amb alguna infiltrada jejeje.

Tinc un parell d’experiències d’aquest tipus de quant tenia moto , una que varem fer la volta a la península amb tretze dies i l’altre de també tretze dies al Cap Nord a Noruega . Totes dues varen ser unes experiències inoblidables per mi i en guardo un gran record , apart de que prometo que no tinc fills escampats per cap d’aquests llocs , ni motius per haver-n’hi , la única cosa que varem muntar varen ser les motos.

Ara no reclamo tants de dies , doncs entenc que tinc més deures que abans , però reconec que em vindrien de gust i serien profitoses.

Com que de moment la sol·licitud al meu permís està sent constantment denegada , no em queda més remei que anar picant pedra .....i molt intensament , el que no se es si algun dia es trencarà , de moment ni tant sols s’esquerda.

18 comentaris:

Thera ha dit...

Jo no ho trobo pas cap tan dolent! Està bé poder-ho fer i millor tot sol! Sembla que m'hagis llegit el pensament... el que passa és que jo ara com ara només hi puc pensar en somnis, però ho necessito. I tant! Jo marxaria sola, una illa mediterrània (això ho tinc clar, també quina) amb una maleta petita i un bon llibre, una llibreta i un llàpis. Ara només ens falta convèncer a la parella perquè es quedi de guarda al castell!

Andrea. ha dit...

Doncs la idea de marxar sola la veritat que a mi també em sedueix força...
estic per perdre'm uns dies pels volcans, sense ningú... però de moment està en estat d'idea només...

segueix picant pedra, potser estàs de sort i t'acaben escoltant...

Beth ha dit...

Pue si de algo te sirve desde acà te hecho porras, porque ha como sirve olvidarse por unos dìas que tiene uno un cùmulo de compromisos y obligaciones y volver a disfrutar como cuando de soltero.

Tu sigue insistiendo, que como dices eres buen niño y seguro te las super mereces esas vacaciones en libertad.

Nota: Te quedò lindo tu blog.

Marta ha dit...

Joan
donç que vols jo ho trobo fantastic, tots tenim dret a una parcela de.....solitud, de poder deconectar de tots i de tot, i no cal buscar-li tres peus al gat, ja sabem que en te tres....
Jo tambè vull marxar, a mi nomès m'ho impedeix las pelas.
Tu com a minim has tingut vacances, altres ni aixo.
Vull fugir!!!!.
petonets.

Joana ha dit...

T'entenc perfectament. Jo de fa uns anys que em guardo uns dies i baixo a Barcelona a casa d'una amiga. Sortim , xerrem i descanso de tot!
Torno a casa renovada. El meu marit ho va fer l'any passat amb uns amics i va entendre el per què jo fa temps que ho necessito! :)
La parcel.la individula també s'ha de cultivar!
Tu insisteix...

sargantana ha dit...

aixo es perque no son concients de la ilu que te fa....
no perdis l'esperança.
i sort!!
jajajaj

Anònim ha dit...

No està gens malament la proposta.

lisebe ha dit...

Garbi ara que tinc tant sols uns moments volia agrair els teus anims i la teva emprenta en aquests moments que pasem gracies per estar sempre i per les teves visites.. son un troçet de cel blau en un dia nuvul.

Molts petons amic meu

Clidice ha dit...

vaja! ja és mala sort! la meva parella i jo ja fa uns quants anys que ens donem uns dies a l'any, entre 3 dies i una setmaneta i marxem cadascú pel seu compte, o sols o amb amistats pròpies. És molt relaxant, veus el món des d'un altre punt de vista i, a més, te la passes enviant-te sms com si fossis adolescents. Exemple:

"tinc el parello a Granada, fent una ruta a peu amb amics. són les tres de la matinada i sona el sorollet d'sms al mòbil. miro i llegeixo: què fas? responc: DORMIA!!!" ^^ què es prepari quan marxi jo! :P

Sergi ha dit...

Em sembla que el nostre cap està programat per pensar que això que reclames és una cosa dolenta, que un cop es té família ja no es poden permetre aquestes escapades, i que especialment la parella, és totalment indivisible de nosaltres. Vacances separades és com un sacrilegi. I si ho mires fredament, no és res de l'altre món, sobretot si tens les prioritats clares i només ho vols per desconnectar i tornar a sentir coses que es van perdent. Però el primer que pensa el nostre cap és 'bandarra!'. Així que no sé. De moment et diré que a mi m'estranyaria molt que m'ho demanessin. A veure si canvio d'idea.

Una que li passa el mateix que a la teva companya. ha dit...

D'acord que seria fabulós, però si tens una bona família, pots anar-te'n de vacances junts, i després sortir sense nens, i vius força bé...
No serà que ets dels que no estan mai contents?
Que mai et conformes amb el que tens?
Està bé ser ambiciós, però no cal presionar a ningú, i fer-lo sentir malament pel que no et pot o no et vol donar.

Potser és que una mica nen si que n'ets.

Agnès Setrill. ha dit...

Vaig sentir un psicòleg, que és així com hauríen de ser les vacances, 15 dies en familia complerta, una setmana amb i únicament la parella, i una altre setmana. sol, però insistia que sol, per llegir, pensar, i trobar-se un mateix.
(Jo no jo faig, però algún dia senser o unes hores cada dia, em venen de perles!)

Durazno chapeado ha dit...

sip, tiempo a solas con uno mismo es muy importante! se disfruta mucho, y después, es hasta más rico regresar con sus queridos :)

rits ha dit...

crec que és important dins d'una família o parella que cadascú tingui el seu espai propi, en això no hi ha res d'estrany. I poder fer un cap de setmana o unes vacancetes separades tp és tan descabellat si tb dediques el temps que es mereixen i cuides a la família o la parella.

A mi el que m'ha sobtat és això de la necessitat de tornar a sentir-se jove o no tenir lligams. Els lligams, vulguis o no els tens, i cada moment és el seu moment, voler tornar a enrera no sempre et torna als moments viscuts ni el bon regust que tens.

Garbí24 ha dit...

Veient que molts de vosaltres hi esteu d'acord , seguire amb les negociacions , tot i que si no hi ha una coalició molt ferma entre els dos , no passarà res , i continuarem com fins ara . Però us dic que la meva parella també ho troba bé i que li encantaria perdres sola per el Luovre a Paris , per exemple ,sense preses , el principal problema es el de sempre.....el pressupost.

_MeiA_ ha dit...

T'explicaré una anècdota verídica d'aquests estiu, i la qual surt a cada sopar que fem.
Tenim una parella d'amics, on el noi és molt bandarra i la noia molt gelosa.
A principis de juliol, el noi va marxar sol (amb uns altres amics) cap a Benidorm. I la noia, lògicament no s'en fiava. Total, que la noia li va dibuixar un xai a les seves parts, el qual si la feia servir, el burro s'esborrava.
Amb aquest noi li va sortir un planillo i el va aprofitar i li va comentar a la noieta el problema. Ella li va dir que cap problema que si s'esborrava ja li tornaria a dibuixar.
En fi, que es va esborrar i la noieta el va dibuixar tan bé com va saber.
Al arribar a casa, la seva dona li va fer ensenyar el xai, i s'han separat.
Es veu que el xai mirava cap endarrera (cap als ous), enlloc de mirar endavant!

jajajjaja

Tots nosaltres ens fem un fart de riure, ja que és ben certa.

Garbí24 ha dit...

Meia: no se si realment es veridic però hi ha maneres de protegir el xai , encara que sigui sota un impermeable......jejejejeje però de veritat que es bonisima la historia, jo sol també m'he fet un fart de riure.
En el meu cas no es per fer el bandarra , per que això el qui vol , te tot el temps del mon per fer-ho durant tot l'any , hi ha confi.

_MeiA_ ha dit...

si, s'hauria d'haver protegit més, ser més llest.

I si, és ben bé verídica, d'aquest mes de juliol, i són uns bons amics tots dos!
I això portarà cua amb tota la colla...

;-)