dijous, 13 d’agost de 2009

Venir del hort....

Fa temps que us vaig parlar del meu petit hort ecològic , doncs ara es hora de parlar dels resultats , en un any que sens dupte ha estat bo amb aquest aspecte .

Tot el producte que ha sortit d’aquest tros de terreny ,que no sobrepassa els vuitanta metres quadrats , no ha estat tractat amb cap mena de producte ni d’adob ni insecticida químic . Es un producte cent per cent natural criat amb aigua , fems i algun insecticida biològic fet a base de herbes i per tant vull creure que es sa de veritat.

Amb això només vull dir que potser el resultat final no es tan maco i tan abundant , però veient les fotos de recollida en un mateix dia no esta tan malament .

M’alegro ara més que mai quant veig que proliferen cada dia més aquest tipus de productes amb un caire ja professional , doncs en un mateix tret matem dos ocells , el de ser respectuosos amb el medi i amb la salut personal de les persones .

Si us falta convenciment proveu el mateix producte comprat a una botiga biològica o provinent d’una agricultura malauradament convencional , el gust es molt diferent , tot i que entenc que , no hi ha res com menjar-lo just desprès de recollir-lo , un premi suposo al meu petit esforç , que tant m’agrada .

Com sempre una imatge val més que mil paraules , on a més podreu comprovar que tinc uns bons pebrots .




13 comentaris:

_MeiA_ ha dit...

Mare meva!! quina pinta que té!!!

Doncs si, la veritat és que tens tota la raó del món, jo tinc la sort també de poder menjar després d'agafar-ho directament de l'hort, i és un luxe. No hi ha ni punt de comparació.
Llàstima que tot ve de cop: quan és l'hora de recollir enciams, tots de cop, els tomàquets, carbassons, carbasses, pepinos...
Però és per llepar-s'hi els dits!

Carbassona ha dit...

Ummmm que bo que deu ser tot!!!!!!!!!

Minnie ha dit...

Jejej!Hola Garbí acabo de donar una volta pel teu bloc i realment sí que tens uns bons pebrots!(en el bons sentit!)

Enveja que tinc!quina bona pinta que té tota aquesta verdura!

Marta ha dit...

Joan
Deu ni do, quin bè de Deu!!!.
Aixo son pebrots, jajajajaja, i quin tomaquets(tomates, per els de L'Empordá), lastima que no els provarem.
petonets.

Joana ha dit...

Tinc la sort de tenir la meva mare amb 85 ( els complirà dissabte) i té un hortet amb tots aquests colors d'aquí. Quin plaer !I res d'insecticides ni productes químics...orugues i marietes! :)

XeXu ha dit...

Sempre m'ha fet gràcia que el que anomenem agricultura biològica, que sona molt fashion, és en realitat l'agricultura tradicional, com era abans que es comencés a fer servir la química. Ja veig que ets un expert conreador, i de pebrots no te'n falten!

mar ha dit...

quina enveja!

La RaTeta Miquey ha dit...

jo encara diria més: QUIIIINA ENVEEEEEJA!!! d'aquest any no passa, ara mateix planto cols i espinacs!!! FELICITATS, garbi24

bajoqueta ha dit...

Això no té preu!

Glòria ha dit...

Uns resultats fantàstics, Garbí!!!
Felicitats!

khalina ha dit...

sí que tens uns bons pebrots sí!
Realment el gust és molt diferent. Jo tinc la sort del meu sogre. Les patates, els tomàquets, els enciams, melons, maduixes... oh Són deliciosos!

Felicitats pel teu hort!

Agnès S. ha dit...

Doncs ara a fer escalivades, samfaines...
Amí em queden unes truites de carbassó i albergínies...!
Jo no tinc hort, però mon pare en fà, i m'omplo la nevera de cosetes com les que tens tu. :)

rits ha dit...

els pebrots molt grans, però els tomàquets de montserrat són espectaculars!!!!

moltes felicitats!!!!!