dimecres, 25 de març de 2009

Enmig de la tempesta

Podríem definir a una mare, com una dona que donaria el que fos per la felicitat del seu fill i que potser es la persona que més estima un nadó . El que no puc entendre es que en el cas d’una separació , una senyora ,que es fa dir, bona mare , no deixa que el seu fill que no arriba als dos anys, sigui visitat per el seu pare, tot i tenir una sentencia ferma del jutjat, per una ànsia de diners que la fa una persona sense escrúpols .
Quina culpa té el pobre infant dels problemes dels seus pares , perquè ha de veure com es discuteixen ? , sort n’ha tingut de la sang freda del seu pare en veure que la mare es presentava al col·legi amb una càmera de vídeo per enregistrar com el nen plorava en braços del seu pare , desprès de molt de temps sense veure’l per la lentitud de la justícia del país , per demostrar que el nen no volia anar amb el seu pare i fer-ho servir com a prova en un jutjat , filmant inclús les fixacions de la cadireta del cotxe per si estaven mal ancorades , cridant com una boja davant d’altres mares amb el seu fill en braços . Era d’esperar que el nen plorés , es evident , però també ho va fer el dia que per primer cop es va quedar a la guarderia o el primer dia d’anar al metge . El nen coneix al seu pare , però davant de la pressió de la mare i envoltat de crits , s’aferrarà a la mare sens dubte .
S’ha sortit amb la seva , el pare per no ferir els sentiments del seu fill a callat i ha marxat amb les mans buides , cinc minuts de tenir el seu fill a coll i dues hores a la comissaria a posar una denuncia , buscant una solució sense crits .
Et pots barallar als tribunals tota la teva vida , sense que el teu fill ho hagi de veure , per aconseguir marxar d’un lloc amb les butxaques plenes , tot el contrari de quant vas arribar . Una persona que fa servir el seu propi fill d’escut , no es digne de dir-se mare .
Una tempesta que no m’afecta , que he vist i que no m’agradaria que es repetís , per que un nen no es mereix això mai .
A algunes persones els hi haurien d’explicar que vol dir mare .

11 comentaris:

Joana ha dit...

D'acord, estic del tot d'acord.
Ser mare, i mira qui t'ho diu, és una altre cosa...

Gaia ha dit...

És una vergonya però aquests cas es repeteix dia a dia. El principal objectiu de ser mare hauria de ser la salut física i mental dels nostres fills i evidentment la seva felicitat. Així doncs, els problemes de parella no haurien de repercutir en els nostres fills.

Thera ha dit...

El problema és que com tu mateix dius ho paguen els fills, en aquest cas un nadó que no sap què està passant, pobrissó no deu entendre res i de ben petit li faran prendre partit (aviat ho aprendrà). Això hem fa pensar una vegada més amb el fet que els pares adoptius han de passar una mena d'exàmen i han de demostrar la idoneitat per ser pares, no passa el mateix amb els fills naturals i no tothom que exerceix de pare es pot dir que ho sigui i en aquest cas mare... En les separacions massa sovint aquesta situació és habitual.

Striper ha dit...

Estic d'acord amb tu es clar que l'avaricia corromp les persomnes.

Els del PiT ha dit...

I la gran pena és que aquest cas només és una petita mostra i representa la punta del iceberg. Les separacions (divorcis) estan a l'ordre del dia i ho paguen els nens al cap i a la fi.
Compte amb la crisi que pinta més del que potser pensem la majoria.

sargantana ha dit...

quina rao que tens...
es una situacio que em vist d'aprop moltes vegades...i es ben trista

Eli ha dit...

Per desgràcia, d'aquests casos n'hi ha uns quants...
És molt trist, la veritat!!!

Kudifamily ha dit...

Per desgràcia la maldat d'una persona no es veu modificada quan s'esdevé mare o pare...

lisebe ha dit...

Guau quin post noi!!

Tens tota la rao!!!!

I estic d'acord amb tu i amb tots els que han comentat..

La iniquidad no té sexe, ni enten de pares o mares o fills etc etc

Destrossa totalment el cor, i els fetssss.

PETONETS MACO

- assumpta - ha dit...

Totalment d'acord amb tu. La pena, és que d'aqui quatre dies en tindrem un nou cas, i un altre, i un altre... i és com la cançó de l'enfadós.
Vergonyós!

khalina ha dit...

Sense arribar a aquests extrems, dia a dia trobem moltes mares i pares que miren pel seu egoisme i no pel bé dels nens