dimarts, 24 de febrer del 2009

Jornada laboral

De vegades ens toquen fer coses en l’àmbit de la nostre feina que no son agradables ni de bon fer , però que s’han de fer .
El resum del dia podria ser mes o menys així : Aixecat de les cinc del matí conduir fins a Castelló per recollir unes mostres en una fàbrica de ceràmica amb tota una sèrie de papers per poder retirar el material i seguidament continuar conduint fins a Teruel on a la una del migdia tenia una citació per una inspecció de treball .
Com es de costum arribo sempre abans d’hora i m’ha donat per visitar una mica per sobre la ciutat incloent “Los amantes de Teruel “ que no he volgut entrar a veure , ja que una historia tant trista abans d’una inspecció no es el més adient i la famosa “Plaza del Torico” amb la sorpresa que es un “torico” dalt d’una columna de cinc metres que no es pas més gros que un conill, i almenys jo, m’esperava un altre cosa .
Acabada la mini visita turística , toca l’os de mal rosegar , amb la sorpresa de que no hi ha cap inspector per atendrem , si tinc que fer mes de mil kilòmetres per res , m’emprenya molt , i amb insistència sembla que potser hem rebrà més tard .
Cafès per calmar els nervis i a les dues trenta hem rep el inspector que, just venia de l’aixecament de dos cadàvers d’un accident de treball en un institut de la mateixa ciutat .
Molt predisposat a ser flexible no estava , però ha anat prou bé , doncs tot estava correcte a falta d’uns segells del ministeri de treball . El que no trobo be es el fet de que en una inspecció de seguretat el que més es miri es el tema de la documentació i que no li donés gaire importància al informe fotogràfic del estat actual de l’obra . La gent no es fa malt amb els papers , sinó amb els riscos inapropiats .
Sortida i tornada cap a casa passant per l’obra en qüestió , total mil vint kilòmetres i una jornada laboral de disset hores .
Ja es la segona vegada i crec que no s’acabarà aquí , però que hi farem , si la vida es així i sembla que la millor manera de solvatar la crisi es posar pals a les rodes .
Visca l’administració estatal ( mai se sap qui pot llegir això)
Ah per cert , demà haig d'anar a Andorra per un altre tema de feina , aquesta setmana molta feina no farem , però kms no en faltaran .

9 comentaris:

Beth ha dit...

Es verdad a veces nos toca realizar cosas dentro del trabajo que no son del todo de nuestro agrado pero que le vamos hacer, alguien debe llevarlos a cabo no?

Saludos!

Ana ha dit...

Espero que, com a mínim, portis bona música al cotxe per fer-te aquests quilòmetres més amens :)

Joana ha dit...

Deunidor!
Espero que gaudeixis de bona música per tant de camí :)

Eli ha dit...

Upsss deunidó..
Ara bé, no saps el que jo donaria.. per aixecar el cul d'aquesta "p.." cadira, més d'un cop al dia.. i que no fos per anar a l'WC, per esmorzar o per agafar papers de la copiadora....
De tant en tant... un garbeo d'aquests m'aniria de conya...

Aixxx.. tu.... ;-D

zel ha dit...

I el que aguantarem per no poder dir que no ens arriba el sou... Després de tants anys de treballar, avui m'ha vingut a veure una companya que s'està plantejant fer classes fora de l'horari escolar...per la puta hipoteca!!! Déu meu...

lisebe ha dit...

Vaja i jo que crec que la única que te stres soc jo, deunidor!!

De totes maneres al final vas gaudir de la visita turistica que no esperaves.

Potser que només per això hagi valgut la pena aixecar-se per anar a treballar oi??

Petonets Garbi i bon día!!!

Garbí24 ha dit...

Gracies a tots i veig que realment , com ja pensaba , cadascú te els seus motius de queixa del seu lloc laboral.

khalina ha dit...

Vaja, jo faig kms per feina, però en un dia no arribo als 1.000. Com a molt he fet 300 en un dia.
I tampoc he arribat a 17 hores de feina

Els del PiT ha dit...

Ja em va semblar excessiu la mà de quilòmetres que vas fer no fa gaire per anar a... Alacant? Imagino que estàs acostumat a base de pals a les rodes :-(
Ho sento, però això de les cinc de la matinada.. Fa mal de llegir-ho, uf!
Bòrnia Administració!