dimarts, 17 de febrer de 2009

calent calent

Com es costum , comparteixo l’esmorzar , sempre que puc, amb algun diari buscant-hi alguna noticia que sigui digne de llegir i que no hem faci posar els pels de punta.
Avui he trobat una cosa que m’ha portat molts de records i que segurament molta gent coneix i ha compartit amb algú especial moments per no oblidar mai més .
Amb eines tan conegudes , que algunes persones anomenen, iutup , no ha estat difícil de trobar allò que feia esmena la noticia i com que ens hem d’escalfar d’un dia fred he decidit de posar-ho per si algú recordant vells temps , pot dedicar-ho





Bé la noticia en qüestió es que la tal Birkin llençarà properament un nou treball anomenat “enfans d’hivern”i que espero que segueixi regalant-nos les orelles per molts anys .
Però si que reconec que la musiqueta del vídeo m’ha posat d’alló més .................. ara no trobo la paraula per definir-ho sense ser groller
Que vagi de gust.

12 comentaris:

Sergi M. Rovira ha dit...

Vés amb compte de menjar mentre llegeixes, qui sap què et pots trobar ;-)

Casualment, en un dels meus primers posts musicals del blog, explicava la meva relació amb aquesta cançoneta.
Del nou treball, si són d'hivern els infants, potser no serà tan calent, calent... O sí, he he he

Kudifamily ha dit...

Sé que hi ha tota una generació extasiada per aquesta cançó, i en cap moment vull ofendre a ningú... però em podeu explicar què hi trobeu? Potser sóc jo, que li he agafat mania... però és que no li trobo el què! (igual, segurament, que molta gent no li deu trobar el què a Antony and the Johnsons, que a mi m'encanta... ho sé).
Però és que em té intrigada aquesta idolatria que se li té a la Jane Birkin...
No us enfadeu eh?? Que ho escric sense mala fe ;-)...

Carbassona ha dit...

Ostres m'ha anat d'allò més bé sentir la cançoneta, m'ha relaxat una miqueta, que avui tinc els nervis destrossats.

Sergi M. Rovira ha dit...

Kudifamily:
De bona fe et dic que, personalment, el què aquesta cançoneta va significar en la meva vida és: el despertar dels sentits més íntims.
Respecto també que no t'agradi (fet també donat per l'abús que se'n fa sempre que en algun mitjà audovisual es parla de temes calents). El nostre amic garbi24 n'ha donat una pinzellada.
Fins aviat!
PS: M'agrada Antony and the Johnsons, malgrat ser depriment.

Kudifamily ha dit...

Je, je, je...
Ja m'imagino que us pot despertar instins... diem-ne primaris, jiji
Però a part d'això... alguna cosa més? No sóc experta en música, però no li trobo el què...
En fins, què diuen sobre els gustos??
PD: home, depriment de vegades ho és Antony and the Johnsons, t'ho reconec!

Sergi M. Rovira ha dit...

Musicalment?
Res, nul, zero (digueu-me malalt, però tenia nou anys i papallones a la panxa)
;-)

garbi24 ha dit...

Sembla que porta cua la cançoneta jajajajaj

Avi Gres ha dit...

Sí noi, Cua i Cau, hi hi hi...

Eli ha dit...

M'imagino ballant sensualment aquesta cançoneta per fer despertar "l'esperit"... je,je,je

zel ha dit...

Un xiquet bandarrot, eh nano? jejejeje

khalina ha dit...

A mi la cançoneta no em porta cap record, però bé en bona companyia faria el seu efecte

Ana ha dit...

Tot i que per mi aquesta canço no significa pas res tampoc (n'hi han d'altres uqe posaria abans que aquesta en segons quinS moments...), sé que evoca a molta gent sensualitat, si no més coses ;)
I és que fins on jo sé, fa uns anys ençà, quan estaves en una discoteca ballant i posaven aquesta cançó, era el moment per arrambar a aquell/a que t'agradava i tocar tant com puguessis/et deixessin...
Aquesta és la versió que m'han explicat :)