dijous, 20 de novembre de 2008

Paréntesi



Setmanalment tinc el petit privilegi , per motius de feina , de viure la soledat des de l’únic punt en que crec que pot ser positiva .
Potser soc rarot però un dia a la setmana poder estar sol , per reorganitzar els teus pensaments , estar tranquil , escriure això mateix ara al costat de la llar de foc , sense ni un soroll al carrer en ple casc antic d’un poble en territori Aragonès , a mi hem dona vida.
Es una nit per deixar anar els dits sobre el teclat i poder pensar una paraula deu minuts si cal , no hi ha pressa , ningú m’espera avui , la nit es meva .
Trobo molt a faltar la meva família , cosa que hem recorda, cada setmana ,el que tinc i el que no vull perdre .
Se que molts aprofitarien per sortir , conèixer gent , fer coses de les que després se’n penedirien , o potser no . A mi digueu-me rarot, però ho gaudeixo així .
No es una cosa nova , ja que porto des de l’any 2001 , primer va ser Andorra , amb estades de una nit o dues a la setmana , en que vaig tornar a llegir llibres , cosa que no feia de molts anys , vaig aprendre molta cosa d’informàtica , un tema que tot just fa deu anys que vaig tocar el primer ordinador , estic fent un curs d’anglès en el que he arribat a un nivell que hem permet viatjar i que espero millorar , no per fer una conferencia , però si per tenir-hi més confiança , i altres idees que m’han vingut al cap , que han fet més fort el nostre entorn familiar . Tot per un petit parèntesi setmanal .
I sabeu el millor de tot ? doncs que ni tant sols tinc Internet , així que aquest post s’haurà d’esperar, igual que no puc consultar(amb pena) els que segueixo habitualment . Que com ho compensaré ? doncs ara prepararé unes bones torrades amb carn a la brasa i a gaudir de la soledat , llegint , aprenent , mirant tv o sense fer res , escoltant el silenci.
Per si algú diu , quina vida!!! , us dic que a les cinc del matí he sortit de Girona cap al principat d’ Andorra , he estat en dues reunions , he fet uns quants encàrrecs i ara estic a l’Aragó on ja he fet una visita d’obra . Crec que m’he guanyat el moment i vaig a gaudir-lo.

Si algú vol saber on es aquest poble amb tant de silenci :
40º 52’ 50’’N

0º 09’ 25’’ E






DEIXEU QUE EL SILENCI CARREGUI LES VOSTRES PILES

4 comentaris:

Joana ha dit...

Jo t'entenc.
No soc una dona d'estar sola, fills i amics/es en tinc a prop i els estimo.
Però un dia... soleta, amb el meu passeig propet les ones, un llibre i el silenci a casa.... un luxe!
llàstima que no se buscar el poblet!!

Durazno chapeado ha dit...

te entiendo: a veces es necesario alejarse de todo y "recargar la pila", encontrar lo que realmente piensas y sientes sobre las cosas en tu vida. no todos lo necesitan, pero nosotros, los que sí, lo disfrutamos y benefeciamos mucho

garbi24 ha dit...

M'hen alegro que almenys algú m'entegui. Gracies

bajoqueta ha dit...

L'important és saber que tornaràs i la teua familia t'esperará. I estar sol de tant en tant va molt bé, i més si aprofites lo temps.