dimarts, 8 d’octubre del 2013

El risc hi és

Vivia en constant risc, ho sabia i era molt previsor, per això sempre feia l’amor amb la finestra oberta, a casa de totes les seves amants.


Com veieu, ja estic millor, encara que no seré jo el qui salti per la finestra, de moment. Gràcies per els vostre suport. 

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Una relliscada als 50

Mira que tenint una edat, un es fixa molt on posa els peus i de la manera que ho fa, però de vegades un no pensa ben bé el que es fa i ni de bon tros el risc que això li pot comportar.
Sense anar més lluny, ahir mateix, capficat amb el que feia vaig fotre la relliscada.....una relliscada amb conseqüències d’aquelles que fan mal. Pam, caiguda de dos metres i mig, turmell torçat, cop al colze, a la ma, al maluc,  les costelles i estrebada a les cervicals.....vaja que sóc l’enveja del Rei, amb la única diferència que demà jo sí aniré a treballar.

Podria haver estat molt pitjor, al final contusions vàries i poder comprovar com als cinquanta la llei de la gravetat continua igual de vigent, amb l’agreujant de que els efectes secundaris no són igual que als vint. Una més per explicar, d'aquí en endavant m'arraparé encara més cada cop que estigui en......perill.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Escolta foraster....

Fa ja dues setmanes que un nou programa, vingut de la nostre televisió, ha entrat a moltes llars per donar a conèixer una mica la vida i costums de la gent de poble, que sovint és molt oblidada.
Un programa que vist així no hauria d’aportar massa de nou, però que de moment aguanta una molt bona crítica, treu les cabòries i més d’un somriure. El format és més complexa del que pot semblar, doncs acollonar al mateix públic que t’ha de riure les gràcies, sense faltar al respecte i no caure en vulgaritats no és tasca fàcil. Ara caldrà veure com, després d’uns quants programes, es pot mantenir el nivell sense reiterar-se en el mateix, doncs de tots és sabut que les nostres vides i costums no són massa diferents. Espero que un gran Quim Masferrer sàpiga trobar a cada poble el seu encant per treure somriures que tant ens falten a tots.

Vaig trobar a la xarxa una piulada molt encertada que deia: Veieu TV3 com no és tant difícil passar una hora sense parlar de BCN?......Potser el fet de ser de poble hi ha tingut part de culpa, però si, la trobo encertada.