HooperChopSuey

Havia quedat com sempre al bar amb la seva estimada, a la taula en que el sol era més generós durant els mesos d’hivern, a la taula on s’havien conegut, que s’havia convertit en lloc de confidències, riures i plors, la taula que tot ho permetia i perdonava. Però avui la taula era de sorpresa.

Ja feia estona que les mirava, s’havia quedat a un racó de la barra observant-les, desorientat, pensatiu, no entenia com de sobte veia dues promeses i no sabia distingir amb qui compartia la passió encesa que sempre es desfermava quan estaven junts.

Més desconcertant era encara l’estat d’ànim tant distès d’elles, que passava, estaven jugant amb ell?

El costat més entremaliat del seu cervell ja endevinava jocs a sis mans, però havia de decidir què fer, el fet d’arribar tant aviat potser les havia enxampat i ara una d’elles marxaria, pensà.

Passaven els minuts, ningú es llevava de la cadira, ell va optar per agafar una cervesa i seure a la taula del costat, per veure quina el reconeixia primer, almenys podria jugar les seves cartes a favor.

Ell no hauria pensat mai, que cap de les dues fes el mínim gest envers ell quan prengué el seient, ara si que no sabia que pensar. Només una cosa tenia clara, necessitava un altre cervesa, i deixar que els esdeveniments fessin la resta.  

Molt amablement, les dues noies li varen demanar si els podia vigilar les bosses mentre anaven al servei. Que menys va pensar ell, fent un gest afirmatiu, mentre somreia incrèdul.

Quan per defecte professional mirava els seus culs entrar al servei de senyores, va escoltar des de la porta d’entrada del bar la veu de la seva estimada somrient, demanant excuses per el retard dient: Perquè has canviat de taula, amor?

Ell, només espera que s’obri la porta del servei..............

Una aportació a Relats Conjunts...........i 50

            

Evolució de l’espècie

Si el sr Jules Verne  va pronosticar coses que en el seu temps eren per titllar-lo de boig, però que han acabat sent quotidianes per nosaltres. Perquè no ho puc provar jo?. Sóc conscient que l’hi porto avantatge, doncs  jo treballo sobre un camí que està a mig fer.

Observo, de fa temps, que les noves tecnologies ens porten a un munt de aparells tàctils cada vegada més eficients però a l’hora més petits, amb uns teclats virtuals que deixen molt en dubte l’encert de la paraula “smart”. Potser sóc jo...que la tinc més gran del normal (la mà), i quan acosto els dits al teclat tapo sobradament tres lletres i em costa de fer un ús ràpid del aparell.

Com que les modes del whatsapp, sms, comentaris als blogs i xarxes socials estan a l’ordre del dia, sovintegem  sense adonar-nos l’ús del dit índex.

De tots és sabut que l’ús continuat de qualsevol part del nostre cos dóna volum o mesura amb el temps, fixeu-vos amb els culturistes per exemple, tampoc cal aprofundir en rés més.

Si donem per bona una teoria que està provada, perquè no atrevir-me a dir que en el futur, si les tecnologies no canvien radicalment, no ens creixerà sense remei el dit índex. No confondre amb alguns individus, que fa temps tenen tots els dits massa llargs, això és una mutació per aprofitar-se de les coses alienes. No té res a veure.

Jo ja he avisat de com poden anar les coses, ara vosaltres decidiu quina part voleu desenvolupar, perquè de moment els teclats seguiran així.    

Tot inclòs.......

No en sóc usuari, de moment i per el que sembla em costarà, però una conversa amb un restaurador de Canàries em va fer pensar en el problema que genera per l’economia del país.

Segons ell explicava, les companyies aèries emplenen l’illa de turistes tot l’any, però amb un tipus de turista que no gasta res, ve amb tot inclòs. Arriba a l'aeroport, de l'aeroport a l'hotel amb bus, de l'hotel a la piscina, de la piscina al menjador, del menjador a l'hotel i de l'hotel tornem a la piscina...fent un recorregut cíclic durant els dies que hi són.

Després surten les estadístiques de que hi ha una ocupació hotelera del vuitanta per cent, però els restaurants son buits, no es lloguen cotxes i les botigues no venen el que seria normal. Amb això resulta que el màxim benefici se l'emporta el touroperador que és qui fa que l’hotel rebenti els preus si vol tenir gent, i les companyies aèries paguen perquè els omplin avions. 
Amb tot això, els diners que realment es gasten els turistes britànics i alemanys, que són els més adeptes al joc, no es queden al país nostre, si no al del touroperador.

Per sort encara hi ha gent, sobre tot de la península, que fa el que tothom hauria de fer, comprar uns bitllets, llogar un cotxe, una habitació d’hotel i de tant en tant assentar-se a un bon restaurant a gaudir de la gastronomia autòctona que no té res a envejar a qualsevol altre. Es gastarien alguns diners més, d’acord, però la qualitat del turisme i la economia del qui s’hi dedica, bé que ho valen.

Apart em va deixar molt content quan ens va dir que no mereixíem els catalans la fama de garrepes que tenim, doncs segons ell són qui es deixen els diners al seu restaurant. En el meu cas no va ser així, massa aviat per dinar i la ruta havia de continuar. Però el tinc apuntat per la propera.