Coses del compartir

Gràcies a les companyies low cost i el seu poc espai per endur-se coses, un es manega com pot el tema i opta per compartir els diferents líquids, pastes o cremes que son normalment d’ús comú. Però compte, pot tenir els seus petits incidents.

Com que la mesura dels pots en qüestió està regulada, la mida de molts envasos es pot veure i s’ha de veure alterada a les nostres habituals costums.

D’aquí en surt una conversa real després del primer àpat:

            -Ostres quina pasta de dents més dolenta que has portat.

            -Però si és la mateixa que gastes tu, la de farmàcia.

            -Doncs és molt dolenta, a més fa molta espuma.

            -Tens moltes manies, com pot ser diferent, si fins i tot l’envàs es igual amb petit

            -Com vols que sigui igual, si és blau i blanc

            -Blau i blanc? Que era a la lleixa del mirall?

            -Això mateix, un tub blau amb una pasta asquerosa i amargant.

            -Jajajajajajajajajajaja (tots)

            -Que passa?

            -Doncs que et quedaran unes dents molt suaus amb el meu tònic facial......

           

Per sort a l’endemà ja estava lluny del meu abast, no sé si per la meva salut o per no quedar-se sense.......això no em va quedar del tot clar.

Mireu sempre les instruccions abans de posar-vos alguna cosa a la boca, no fos cas.....

Amb les boles a la mà

Ara i després de veure-les penjar un temps, quan de sobte les tinc a la mà, la seva fredor em fa pensar en que tot s’ha acabat i que tornem a la rutina. S’han acabat els bons desitjos, els propòsits, les trobades, les vacances......tantes coses que no tornaran, però que mantindrem en memòria, al mateix temps que esperem torni, no per el mer fet de la celebració si no per el conjunt que ens pugui haver aportat.

Haurem de barallar-nos amb el monstre de les rebaixes que agressiu o sensual ens intentarà. No hi ha dies vermells al calendari en molt de temps. Haurem d’escoltar tipus encorbatats intentant convèncer de que les retallades ens seran bones. Potser la pujada de Gener serà més costa amunt que cap altre any. Els imprevistos que encara no sabem ens poden amargar l’entrada d’any..........

Tot plegat podria semblar que el futur ens és molt negre, però no patiu, tenim per endavant molt a fer, molt a viure i el que més importa es posar-hi ganes. Jo en tinc, i per els més escèptics, penseu que la setmana santa està a tocar.

Posem-hi el que s’hi ha de posar i endavant......el 2012 ha de ser encara millor.

Ara vaig a guardar les boles, no molt, que serveixen sovint....els anys son molt curts....;)

Reis……… porteu-vos bé

Com aquell qui diu acabat d’arribar d’uns dies d’esbarjo, on les temperatures son agradables tant com per menjar-te els raïms de la sort amb xancleta i màniga curta, em trobo que encara haig de fer la carta als tres reis d’orient. Més estimats últimament que  els que habiten algun que altre palau que entre tots mantenim a disgust.

La rapidesa en que ha passat aquest abandonat desembre, amb les seves múltiples festes, dinars, sopars i vacances, han fet que ni tant sols hagi resumit l’últim de l’any. Però pensant-ho bé, ja he anat resumint tot l’any i puc dir que aquest no ha estat diferent als altres, apart de que he deixat molt de banda a la classe política i altres problemes, per donar-me als meus i deixar el que tinc per fer, més endavant, passat festes......que lluny.

Ara, un cop en terres catalanes altre vegada, amb un munt de fotos encara dins les targetes sd, moltes hores entre família, moltes rialles i amb la taula del despatx plena de feina, no goso tampoc a demanar gaire res més que salut.

Tampoc sé que demanar, perquè el que demanaria no m’ho portaran i el que em poden portar ja ho tinc, potser el que més falta em fa, es tenir la seguretat de que tot continuarà bé, amb els seus alts i baixos, problemes i solucions, però sense trobar-me de cara a un mur infranquejable que m’obligui a tornar enrere o començar de nou.

El que si demano, és el millor per tots vosaltres, que us portin el que demaneu encara que no hagueu estat del tot bons, segur que era justificat el que vareu fer, i la màgia de la triple reialesa per això ha  de servir, per portar il·lusions i somriures a tots plegats.

Que us portin les coses justes, i penseu que de vegades, els millors regals no es poden ni embolicar.